MONA DE PASQUA

La mona és una tradició molt antiga, des de l'època dels romans, que ja regalaven ous durs amb pasta de pa, anomenada "monus". Els ous eren un regal que simbolitzava l'amistat i la resurecció
Tot i que el ingredient protagonista de la "Mona de Pasqua" és la xocolata, les primeres "mones" que van aparèixer, a Aragó, Catalunya i altres regions de la geografia espanyola, van ser treballades amb massa de pa comú, per posteriorment passar a la massa de bescuit i ous durs, símbol de fertilitat en el món pagà

Aquesta tradició va arrelar profundament en els pobles de l'antiga Hispània, conservant-se fins i tot, sota la dominació àrab.
Els àrabs li deien "muna", derivat del nom romà "monus". Van adoptar i van fer seva aquesta tradició.
Moltíssimes persones creuen que l'origen és àrab.

A Catalunya es creu que el nom té el seu origen en una pastisseria de Barcelona, coneguda com "Can Massana", la qual va posar una figura d'un mico de xocolata, el que va fer tan popular la coca clàssica modificada, que a partir de llavors se'l va conèixer com la mona.
El que durant segles va ser un pastís senzill s'ha convertit en una cosa artístic, representant a figures de personatges cèlebres, edificis, monuments, animals, etc ... convertint la mona en veritables obres d'art.

La tradició diu que els nens es vestien amb les seves millors robes i s'anaven a casa del seu padrí o dels seus avis per recollir la mona. El padrí regalava la mona al seu fillol fins als dotze anys, edat en què se solia fer la primera comunió. A sobre de la mona es posaven ous durs en quantitat igual a l'edat del fillol. Aquesta tradició s'ha oblidat.

PAÏSOS CATALANS

Els països catalans el formen aquells estats que en el seu dia formaven la nació catalana, que en unir-se amb el regne d'Aragó, era més coneguda com Aragó, per ser el títol de més alt rang, en aquest cas el de rei, el que prevalia sobre els altres títols nobiliaris, com el de comte de Barcelona.
El regne d'Aragó va ser envaït pels exèrcits castellans de Felipe II, decapitant al Justícia Major, don Juan de Lanuza, abolint els seus furs i perdent la seva identitat.
No així Catalunya, que malgrat molts càstigs i intents d'eliminar la seva cultura, sempre es va mantenir ferm i segura, especialment gràcies a la pagesia, ja que al viure en masies autosuficients aïllades, van sobreviure a tota mena d'invasions.

Països en els que encara es parla català i els seus dialectes:

Catalunya, la mare pàtria
Illes Balears
Andorra
Comunitat Valenciana
Catalunya Nord (Capcir, Roselló, Conflent, Vallespir, i l'Alta Cerdanya)
Franja de Ponent (frontera amb Aragó)
La ciutat d'Alguer, en l'illa de Sardenya (Itàlia)
La comarca murciana de Carxe (Abadilla, Jumilla i Yecla)

CARAMELLES 2015 A SANT ISCLE DE VALLALTA

Els dies 4 i 5 d'aquest mes d'Abril de 2015, Els Cantaires de Sant Iscle, com és tradicional des de l'any 1982, continuen recorrent les masies i el poble, alegrant amb les seves cançons i mantenint aquesta tradició tan estimada a Catalunya.
Aquí us deixo una petita mostra.

CARAMELLES A SANT ISCLE DE VALLALTA 2015

Els Cantaires de Sant Iscle faran, com cada any, el recorregut pel municipi de Sant Iscle, portant l'alegria de les nostres tradicions tan profundament catalanes per tot arreu.

Començaran el dissabte, dia 4 d'Abril, al migdia per acabar diumenge, dia 5,  al voltant del migdia.
Seran dos dies en què els cantaires intentaran, com sempre, repartir alegria amb les seves cançons.

Una tradició, com moltes altres, que per desgràcia per a Sant Iscle, cada dia són menys estimades i molt poc seguides. Això fa que d'aquí a pocs anys, si no es potencia les nostres tradicions, s'acabaran perdent, retrocedint en el temps, tot i l'esforç d'uns pocs per continuar conservant les nostres estimades tradicions.

Des d'aquest humil bloc, faig una crida per a tots aquells que desitgen que les nostres tradicions poden seguir amb la mateixa força amb què van ser creades.