MONA DE PASQUA

La mona és una tradició molt antiga, des de l'època dels romans, que ja regalaven ous durs amb pasta de pa, anomenada "monus". Els ous eren un regal que simbolitzava l'amistat i la resurecció
Tot i que el ingredient protagonista de la "Mona de Pasqua" és la xocolata, les primeres "mones" que van aparèixer, a Aragó, Catalunya i altres regions de la geografia espanyola, van ser treballades amb massa de pa comú, per posteriorment passar a la massa de bescuit i ous durs, símbol de fertilitat en el món pagà

Aquesta tradició va arrelar profundament en els pobles de l'antiga Hispània, conservant-se fins i tot, sota la dominació àrab.
Els àrabs li deien "muna", derivat del nom romà "monus". Van adoptar i van fer seva aquesta tradició.
Moltíssimes persones creuen que l'origen és àrab.

A Catalunya es creu que el nom té el seu origen en una pastisseria de Barcelona, coneguda com "Can Massana", la qual va posar una figura d'un mico de xocolata, el que va fer tan popular la coca clàssica modificada, que a partir de llavors se'l va conèixer com la mona.
El que durant segles va ser un pastís senzill s'ha convertit en una cosa artístic, representant a figures de personatges cèlebres, edificis, monuments, animals, etc ... convertint la mona en veritables obres d'art.

La tradició diu que els nens es vestien amb les seves millors robes i s'anaven a casa del seu padrí o dels seus avis per recollir la mona. El padrí regalava la mona al seu fillol fins als dotze anys, edat en què se solia fer la primera comunió. A sobre de la mona es posaven ous durs en quantitat igual a l'edat del fillol. Aquesta tradició s'ha oblidat.