dissabte, 12 de juliol de 2014

LA VEU - NOCIONS BÀSIQUES DE CANT


Cantar correctament no és difícil, però requereix certs coneixements per fer-ho de forma senzilla i sense complicacions.
Primer hem de saber que la respiració és fonamental. Cal aprendre a respirar. Un error que cometem en cantar és fer-ho per la boca mentre cantem.
Cal evitar-ho. Per què? Doncs per la senzilla raó que l'aire que entra en els nostres pulmons no ha d'entrar directament a través de la nostra gola, ja que les cordes vocals estan "calents" i es refrigeren de cop. En canvi, si l'aire entra pel nas, fins arribar a la gola ha tingut temps d'escalfar-se prou com per no irritar les cordes vocals.
La respiració ha de ser relaxada però amb profunditat. En respirar hem de notar com s'infla l'estómac, les espatlles immòbils i sense que es noti que el pit s'infla. Si necessitem prendre una bocada sobtada d'aire, ho farem per poder continuar, però procurarem respirar pel nas sempre que puguem.

La part fonamental de la veu és sens dubte la nostra gola, la boca i el nas. Els sons es produeixen gràcies a la glotis. Sense ella no hi ha veu.
És com els instruments de vent. Si no hi ha llengüeta i forats que combinar amb els nostres dits, per molta caixa de ressonància que tinguem, no hi ha so.


La caixa de ressonància, l'aire i tota la resta, igual que una gaita o un acordió per posar un exemple, en el cos humà són els pulmons i el diafragma.
Ara parlarem una mica del diafragma. El diafragma és un múscul situat sota les costelles i que separa la cavitat toràcica de l'abdominal.

Quan el diafragma es contreu, els músculs pectorals menors i els músculs intercostals pressionen les costelles cap a fora. La cavitat toràcica s'expandeix i l'aire entra als pulmons a través de la tràquea per omplir el buit resultant. Quan el diafragma es relaxa, adopta la seva posició normal, convex cap amunt; llavors els pulmons es contreuen i l'aire es expel · leix.

El diafragma és un suport per cantar. Res més. Molt important, pèro suport.
Només entra en funcionament quan hem de cridar o quan en cantar hem de pujar o baixar molt la veu.
No em de centrar l'esforç en l'estómac sinó a la panxa, igual que quan anem al lavabo i fem les nostres necessitats fisiològiques.
La respiració s'ha de fer utilitzant la part inferior dels pulmons. Com la fas quan asspires amb força. Has sentir que s'infla el teu abdomen, però sense expandir la teva caixa toràcica, és a dir no aixecar les espatlles.

Hi ha persones que creuen que per cantar tons molt alts o baixos, es canta amb l'estómac, ficant-lo força a dins, i així s'augmenta la potència del so de la veu.
Error !.
La veu augmenta quan forcem el múscul del diafragma i prenem aire a la part baixa dels pulmons, sense pujar les espatlles, que han de quedar immòbils.
Quan es canti, s'han de mantenir les espatlles relaxades sense aixecar, tant si inhales o exhales.

La respiració és fonamental per cantar, i és una forma natural de fer-ho, és a dir, quan respirem hem de fer-ho amb naturalitat igual que quan parlem.
Per tant, quan cantem, centrem-nos en els nostres pulmons, la nostra gola i del nas per respirar. El diafragma (no l'estómac) per donar-li potència al so.

I finalment, cal recordar que per cantar bé, cal practicar. Com més, millor. És igual que quan practiquem qualsevol tipus d'esport. Cal fer-ho de forma contínua i moderada, però no cal deixar de practicar.
Un exercici que dóna bons resultats és practicar la veu amb l'ajuda d'un piano o una guitarra l'escala Do Re Mi Fa Sol La Si  i els seus sostinguts.
Quan tinguis memoritzats els sons, alterna les notes i intenta entonar amb la veu. Aprendràs a entonar les notes correctament. Es necessita, això sí, moltíssima pràctica.
Dedica com a mínim, una hora diaria aproximadament per cantar.
Mai esforçar la veu.
La teva veu ha de sonar potent, però no forçar al límit. Recorda que cada un té el seu registre de veu. No pretenguis cantar en tons forçats per la teva veu. La veu és una característica personal, igual que hi ha persones altes, baixes, gruixudes, primes, ..... la veu és una altra d'aquestes variants.
I recorda que l'òrgan principal de la veu humana és la glotis Les cavitats del cap, relacionades amb el sistema respiratori i nasofaringi, actuen com ressonadors.

TONS DE VEU:
Soprano: és el to més alt de dona
Mezzosoprano: és la veu intermèdia entre la soprano i la contralt.
Contralt: és la veu més greu o baixa de la dona.
Tenor: és la veu més aguda de l'home.
Baríton: correspon a la veu intermèdia entre el tenor i baix. És la veu més corrent entre els homes.
Baix: és la veu més greu o profunda del cant masculí.

dijous, 10 de juliol de 2014

LA PUNTAIRE


Sardana
Antoni Carceller

Intro:
La - Mi - Re - La -Mi

Re
És la terra més galana
              La7
que en el món hi ha
Catalunya de la plana
        Re
fins a l'Empordà

Un paradís em semblen
            La7
sos conreus
                                     Re
que des de l'Ebre als Pirineus

Re
Un día els àngels del cel
                 La7
es van voler alegrar
i fent rotlle na sardana
        Re
varen puntejar
                              La7
i al veure'els va dir Nostre Senyor
                                   Re
eixa és la dansa del bell amor

         Sol                Re7
I buscant una terra noble
         Sol            Re7
on poder-la fer ballar
en el cor del nostre poble
per sempre la van deixar.

         Sol                     Re7
I el ressó d'aquesta sardana
       Sol               Re7
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món

Sol
Au! Doncs fills de Catalunya
donem-nos les mans
       Mi7              Lam7
i ben units com a germans
          Re7
tant en temps de pau
                 Sol
com en la guerra
                                 Re7
des de el mar fins a la serra
                              Sol
enlairem els nostres cants.

Sol
I si algú de l'estranger francés
va volguer ahir
         Mi7                       Lam7
les nostres terres llars vol invadir
                              Sol
els rebrem ardits en só de guerra
                              Re7
i sabrà que aquesta terra
                          Sol
defensem fins a morir

dilluns, 7 de juliol de 2014

48a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Tot va començar amb una trobada de cantaires, a Calella de Palafrugell, a la taverna de Can Batlle, l'any 1966. I ja no ha parat, fins ara.
Cada any, se celebra a Calella de Palafrugell, a la primera setmana de juliol, la més important cantada d'havaneres de tot el món.
Així doncs, el passat dia cinc de juliol es va celebrar la 48a cantada d'havaneres. TV3 es va encarregar que tots poguéssim gaudir d'aquesta Cantada en directe

Aquesta vegada, els grups que van delectar el nombrós públic reunit a la mateixa platja de Palafrugell, el van brodar. Molta qualitat. Més de vint mil persones van gaudir d'aquest espectacle en directe



Cal fer menció especial als tècnics de so que van aconseguir alguna cosa que l'any passat va brillar per la seva absència, i és que un bon espectacle musical no és res si no se sent bé. Aquesta vegada sí que ho han aconseguit. Perfecte.
Només falta perfeccionar el so amplificat de les acordions. No està aconseguit, almenys el que es va sentir per televisió.

Els grups van ser aquesta vegada:

Port Bó (Palafrugell)

Mariners de Riera (Matadepera)

Peix Fregit (Palafrugell)

Els Pescadors de L'Escala


El llistó cada vegada ho posen més alt.
Port Bó, amb unes veus molt acoblades i amb una sola guitarra aconseguir un so realment bo. Altíssima qualitat en la seva interpretació. Són uns mestres de l'havanera.
Sorprenent, per la seva alta qualitat, l'actuació de Mariners de Riera.
Impressionant les veus de Peix Fregit i no menys Els Pescadors de l'Escala. Quina manera de tocar la guitarra i la acordió.

La majoria de les havaneres eren de creació pròpia, però vam poder sentir alguna clàssica com "Mi madre fue una mulata" o "Tornaré"

Al final d'aquest gran concert, el mestre i compositor Josep Bastons, va dirigir a tots els components junts interpretant la Bella Lola i El Meu Avi.


Va ser de bogeria. Tot el públic cantant amb els músics. Molt emocionant.
Fins i tot hi va haver un grup de castellers que van fer les delícies dels assistents mentre cantaven la bonica havanera del mestre Ortega Manasterio, El Meu Avi, convertida en un himne del catalanisme més romàntic.
La presentació principal, va estar a càrrec de l'Espartac, de TV3.

Espartac Peran

I fins l'any que ve !!!