dimecres, 28 de maig del 2014

JAUME I EL CONQUERIDOR

Rei d'Aragó, Rei de València, Rei de Mallorca, comte de Barcelona, Vescomte de Carladés, Baró de Omelades, Comte d'Urgell (1231-1236), Vescomte de Fenolleda (fins 1258)

El Regne d'Aragó arriba a tenir amb Jaume I el Conqueridor una gran importància i renom a causa de la ràpida ampliació dels seus dominis durant el seu regnat, com a conseqüència de l'annexió dels territoris conquerits als musulmans.

Fill de Pere II d'Aragó i de Maria de Montpeller, va néixer a Montpeller, el 2 febrer 1208, sent doncs, hereu de la Corona d'Aragó i del llinatge dels emperadors de Bizanci per part de mare.
El seu pare, el Rei Pere II, no el va arribar a conèixer fins a l'edat de dos anys, a causa de problemes conjugals amb la seva esposa, la reina Maria. i amb aquesta edat es va lliurar a Simó de Montfort i pactar casar amb la filla d'aquest. Mentrestant, seria reclòs a la fortalesa de Carcasona fins que complís els divuit anys.



En 1213, durant la croada contra els Càtars, el Rei Pere mor a la batalla de Muret. Els aragonesos reclamen la devolució del seu jove rei, negant-se Simó de Montfort. No va ser fins que va intervenir el Papa Innocenci III, responsable de la croada contra els Càtars, que Jaume torna a l'Aragó. Se li porta al castell de Montsó i queda sota la custòdia dels Templers fins a la seva majoria d'edat.


Mentrestant, actuava com a regent del regne el comte Sancho Raimúndez, fill de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i oncle avi de Jaume. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de la seva mare (1213).
En 1214, amb només sis anys, és proclamat Rei a Lleida, jurat per les Corts
Al febrer de 1221 va contreure matrimoni en la població soriana de Ágreda, població fronterera entre Castella i Aragó, amb Leonor de Castella, germana de la reina Berenguela de Castella i tia de Ferran III. Després del casament la parella es va traslladar a la Catedral de Tarazona, on Jaume va ser ordenat cavaller. Anul · lat el seu primer casament per raó de parentiu en 1229, va contraure segon matrimoni amb la princesa Violant d'Hongria (8 de setembre de 1235), filla d'Andreu II, rei d'Hongria. Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els comtats de Rosselló i Cerdanya i el vescomtat de Fenolleda a França (1241).

Durant els primers anys del seu regnat va tenir greus problemes amb la noblesa aragonesa, però un cop solucionats aquests problemes, que van trigar quinze anys, es va poder concentrar en la guerra contra els musulmans.

Els catalans de Tortosa, Tarragona i Barcelona, farts de les rapinyes dels pirates assentats a les Illes Balears, demanen ajuda al Rei per acabar d'una vegada amb ells.
D'altra banda, els aragonesos demanen que emprenguin accions contra els musulmans de València. El Rei es decideix primer per acabar amb la pirateria i el 5 de setembre de 1229 emprèn una campanya des de Catalunya amb una esquadra catalana integrada per 155 naus, 1500 cavallers i 15000 soldats.

Les tropes catalanes van desembarcar a Santa Ponça i van vèncer als musulmans a la batalla de Portopí (13 setembre 1229). Els musulmans es van refugiar després de les muralles de Madina Mayurqa i crucificar a diversos soldats aragonesos a la vista de les tropes del Rei Jaume. Poc després van prendre i van passar a ganivet a la població de la ciutat (desembre de 1229) i es van apoderar de l'illa en pocs mesos, excepte un petit nucli de resistència musulmana que va aconseguir mantenir-se en la serra de Tramuntana fins a 1232. Els pobladors musulmans van fugir a Àfrica o van ser esclavitzats, mentre que l'illa va ser repoblada amb catalans.
Mallorca és proclama com un Regne més de la Corona d'Aragó. Alhora, els musulmans de l'illa de Menorca accepten sotmetre a vassallatge de Mallorca.
Finalment, El Rei Jaume, va cedir Eivissa i Formentera a l'alta aristocràcia catalana (Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona, i el seu germà Bernat de Santa Eugènia). L'illa es va repoblar amb camperols d'Empúries (1236).

A diferència de la conquesta de les Illes Balears que es va fer amb majoria de tropes catalanes, la conquesta de València es va fer amb tropes aragoneses.



Els nobles aragonesos van planificar la conquesta minuciosament, procurant enfrontar-se als musulmans en terreny obert, evitant les fortificacions. Malgrat tot, el primer que van conquerir fou Morella, en 1232, i amb això comença la conquesta de València.
Després de Morella cauen Borriana i Peníscola. En 1242, amb la conquesta d'Alzira, finalitza la conquesta de Valenicia. Les tropes aragones arriben fins al Xúquer, fins trobar-se amb les tropes castellanes ..
Jaume I va obtenir un gran triomf sobre la noblesa aragonesa en convertir les terres conquistades a València en un regne diferenciat, unit a la Corona d'Aragó (1239), respectant els seus usos i costums i establint els Furs de València els Furs. La creació del regne va provocar una reacció de la noblesa aragonesa, que veia així impossibilitada la prolongació dels seus senyorius en terres valencianes.
Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però els murcians es van revoltar contra Castella amb el suport dels musulmans. La reina Violant (esposa d'Alfons X el Savi) va demanar ajuda al seu pare Jaume I. Aleshores, tropes de la Corona d'Aragó manades per l'infant Pere (el futur Pere III el Gran) van conquerir el regne de Múrcia (1265-1266), deixant després a més de 10.000 aragonesos i catalans a Múrcia. En efecte, segons les condicions del tractat d'Almizra (1244), Múrcia pertanyeria a Castella.

Assentats els territoris conquistats, el principal problema del rei va ser preparar el repartiment dels seus dominis entre els seus fills, que estableix el testament de 1247. En aquest document, Jaume I llegava a Alfons, fill del seu primer matrimoni amb Leonor de Castella, el regne d'Aragó; per a Pedro, fruit de la seva unió amb Violant d'Hongria, el comtat de Barcelona, el regne de Mallorca i el comtat de Ribagorça; a Jaime i Fernando, germans d'aquest, respectivament els corresponien el regne de València i el comtat de Rosselló. El descontentament d'Alfonso li va fer recórrer al monarca castellà i va provocar una revolta nobiliària, resolta per les corts d'Alcanyís (1250), en què es va establir que a Alfons li correspondran Aragó i València; Pere, Catalunya ja Jaume el regne de Mallorca i el senyoriu de Montpeller. La qüestió encara no quedarà resolta, a causa dels esdeveniments que anys més tard se succeiran.
En 1260 mor l'infant Alfonso, havent organitzar-se de nou l'herència dels territoris de Jaume I. Així, queden per al seu fill Pere (III) els regnes d'Aragó i València i el comtat de Barcelona; i li corresponen a Jaume (II de Mallorca) el regne de Mallorca i els comtats de Rosselló, Cotlliure, Conflent i Cerdanya, units vasalláticamente al comtat de Barcelona.

Mitjançant el tractat de Corbeil (1258) Jaume va finalitzar les pretensions sobre Occitània (Languedoc i Provença) dels antics comtes de Barcelona. En contrapartida, Lluís de França renunciava als seus drets, com a descendent de Carlomagno, sobre els comtats catalans, hereus de la Marca Hispànica.

Mapa de la Corona d'Aragó en temps de Jaume I El Conqueridor (Per cortesia de l'Enciclopèdia Aragonesa)
Aquests territoris eren coneguts com Aragó, però si matisem una mica, veurem que el Regne de Mallorca va ser regne perquè així ho va designar el Rei Jaume, el mateix que València. En canvi, Catalunya, no calia, ja que el rei d'Aragó era al mateix temps comte de Barcelona. El comte de Barcelona era pràcticament la màxima autoritat dels territoris coneguts com Marca Hispànica, i no tenien rei perquè depenien de Carlomagno. Un cop independents del rei gal, per mitjà de la unió entre Petronila d'Aragó i Ramon Berenguer IV comte Barcelona, ​​es van unir els dos territoris en un de sol, adoptant el nom del que tenia la categoria més alta de noblesa, en aquest cas Petronila. Els fills de tots dos heretarien els títols de la noblesa corresponents, entre ells el de Rei.
Tots aquests territoris són els anomenats actualment, Països Catalans, units per les seves tradicions, la seva cultura i la seva llengua.
Encara Aragó i València no se senten inclosos, no poden renunciar a la seva història. És com si els negres de Nigèria digeran que no són africans.

En els seus últims anys, va partir amb la seva flota des de Barcelona cap a Terra Santa però va haver de desistir per culpa d'una forta tempesta. Mor a Alzira en el 22 de juliol de 1276, sent enterrat a Santa Maria de València. Posteriorment, el 1278, les seves restes són traslladats al Monestir de Poblet. En 1843, les seves restes són traslladats a la Catedral de Tarragona, per tornar a Poblet el 1952, on descansen actualment.


Escut d'Aragó

Escut de València

Escut de Balears
Escut de Perpinyà

Escut de Catalunya
Languedoc-Roselló







Les barres catalanes es veuen clarament per tot arreu!!!
Les barres catalanes es veuen clarament per tot arreu
Els aragonesos asseguren que les barres tenen el seu origen a Aragó, no a Catalunya.
Jo els preguntaria:
Senyors, ja no us recordeu quan el Regne Aragó, és a dir, Aragó, Catalunya, Balears, València, Cerdanya, Nàpols, Conflenc, Vallespir, etc ... era tot un regne, unit pels seus regents (rei d'Aragó i Comte de Barcelona), la seva llengua, la seva cultura, els seus tradiciciones ....?
Ja ho heu oblidat?
Perquè discutir sobre l'origen de les barres?
No us adoneu que Aragó forma part d'una cultura molt antiga, potser més antiga que la castellana, i que el símbol comú, les barres, són el seu únic i peculiar distintiu?

Fonts:
http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/personajes/5236.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_I_de_Arag%C3%B3n#Reinado

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada