dilluns, 17 de novembre de 2014

DING DANG DONG


S. Yaroff
(Arranjaments del mestre Antoni Espiell Saleta)

Oh quin bell só,
dolç repicar,
tot sembla dir
fora neguits,
ja ve Nadal,
porta el seu goig
a grans i xics,
dolç repicar,
Ding, Dang, Ding Dong

Oh quin bell cant,
dringa joiós
per tot arreu,
aclamacions,
cants triomfans,
veus celestials
omplen el cel
nova de pau
joia sens fi
per monts i valls
van escampant,
cantem, cantem,
les veus i els cors
tots ajuntem
ja ve de Nadal,
Ding, Dang, Ding, Dong.

Oh quin bell cant,
driga joiós,
per tot arreu.
Pau en els cors,
festes i cants
omplen de goig
totes les llars,

Dong, dong, dong, dong, dong

Ding, dang, ding, dong
Dong

BLANC NADAL


Nadala popular norteamericana
Música de Irwing Berlin

Oh Blanc Nadal, somni
tota la neu al meu entorn
és tant blanca i pura,
que es misatgera de pau
i sincer amor

Oh Blanc Nadal, la neu
un somni blanc i un dolç cantar
mil records d'infant van passant
que ens apropen sempre al Blanc Nadal

Oh, aire, de Nadal, aire,
porta cançons d'aquesta nit,
amb la neu estesa, i amb la puresa
de ser altre cop petits

Oh, aire de Nadal, torna,
la neu s'adorm i omple els camins,
i del fons d'un temps infinit,
ve la pau que ha fet aquesta nit.
Blanc Nadal.............


ES NIT ALEGRE

Els Cantaires de Sant Iscle. Concert de Nadal 2011


Nadala popular de Sant Iscle de Vallalta        (Anónim)
(Arranjaments del mestre Antoni Espiell Saleta)

Es nit alegre, nit de molt fret
la nit de neixer lo Jesuset
corren minyons i pastorets
vestits amb capes de pell de bé

        Sonen canturies, cops de timbal
        és nit de joia la nit de Nadal
        Sonen canturies cops de timbal,
        és nit de joia la nit de Nadal.

        Oi la, oi la, oi la, la la la la
        Oi la, oi la, oi la, la la la la
        Oi la, oi la, oi la, la la la la
        Oi la, oi la, oi la, la la la la

Una pastora tota correns,
li va oferir.li un gran present.
De la remada un anyelet,
per oferir.li a l'Infantet.

         Sonen canturies, cops de timbal
        és nit de joia la nit de Nadal
        Sonen canturies cops de timbal,
        és nit de joia la nit de Nadal.

        Oi la, oi la, oi la, la la la la
        Oi la, oi la, oi la, la la la la
        Oi la, oi la, oi la, la la la la
        Oi la, oi la, oi la, la la la la


dilluns, 20 d’octubre de 2014

CANTADA D'HAVANERES ARENYS DE MUNT 12-10-2014

Com cada any, no podia faltar la cita dels Cantaires de Sant Iscle amb el seu estimat públic dels Jubilats d'Arenys de Munt.
La cantada d'havaneres va ser tot un èxit, tot i no disposar de so amplificat. A capella.
El públic entregat de principi a fi. La Sala Municipal, plena a vessar.






La Gavina, en la veu de MªÁngels

La Bella Lola



El repertori dels Cantaires de Sant Iscle per aquesta vegada va se el següent:
-Vell Pescador
-La Barqueta
-La Caña Dulce
-El Canó de Palamós
-La Calma de la Mar
-Rosina
-Torroella Vila Vella
-La Gavina
-Salió de Jamaica
-Mare Vull Ser Pescador
-Torrevieja
-A Un Rossinyol de Vallvidrera
-La Rosa del Port
-Els Braus del Nort
-Mi Cuba
-La Barca Xica
-La Bella Lola
-El Meu Avi
-Pupurri popular català.

Els Cantaires que aquesta vegada van formar parte del grup, van ser:

Tenors: Joan Torrent, Santi Carrasco, Josep Mª València i Avelino Gómez
Baixos: Pasqual Guisasola, Francisco Gonzàlez, Jaume Salicrú, Joan Argemí, Miquel Matas i Pemy Sunyer.
Guitarres: Pere Pera i Adrià Espiell
Bandurria: Adrià Espiell
Acordions: Mª Àngels Arnaus i Quico García
DIRECTOR: ANTONI ESPIELL SALETA


Agraïments a Dolors Romera per les fotos.

dissabte, 6 de setembre de 2014

LA PERLA

Foto por gentileza del blog del padre Eduardo

LA PERLA

Havanera

Aquesta preciosa havanera anònima va ser recollida per Néstor Álamo a principis del segle XX, després de la seva estada a Cuba.
El seu autor és desconegut, tot i que la havanera és una obra d'art per la seva perfecta harmonia musical. I no diguem la lletra, molt dolça i romàntica.
Hi ha moltes versions de variants en la lletra, fins i tot polèmiques quant si diu una cosa o diu una altra. Són matisos que no deixen de ser més que petiteses, atès que la cançó en si, per la seva bellesa i per no conèixer la partitura original, ja que era una antiga havanera molt coneguda a Cuba, no va ser sinó gràcies a Néstor Álamo que la va recollir i la va registrar. Tot i que molts es l'atribueixen a Néstor, aquest mateix ho va desmentir. Ell es va limitar a escriure-la perquè no es perdés.

Aquí us deixo la versió que canten Els Cantaires de Sant Iscle, segons arranjaments del seu director Antoni Espiell Saleta

En el fondo del mar, nació la perla
Y en altas rocas, la violeta azul,
y en densas nubes, la gota del rocío,
y en mi memoria y en mis ensueños tu.
Y en mi memoria y en mis ensueños tu.

Murió la perla, en imperial corona,
y en búcaro gentil, la mustia flor.
En densas nubes, la gota del rocío,
y en mi memoria y en mis ensueños tu,
y en mi memoria y en mis ensueños tu.

Si cantas canto, si lloras lloro
tu mi tesoro que tan iguales nos hizo Dios,
que si tu mueres, que si tu mueres,
me muero yo.

----Música------

Murió la perla, en imperial corona,
y en búcaro gentil, la mustia flor.
En densas nubes, la gota del rocío
y en mi memoria y en mis ensueños tu,
y en mi memoria y en mis ensueños tu
y en mi memoria y en mis ensueños tu

dissabte, 12 de juliol de 2014

LA VEU - NOCIONS BÀSIQUES DE CANT


Cantar correctament no és difícil, però requereix certs coneixements per fer-ho de forma senzilla i sense complicacions.
Primer hem de saber que la respiració és fonamental. Cal aprendre a respirar. Un error que cometem en cantar és fer-ho per la boca mentre cantem.
Cal evitar-ho. Per què? Doncs per la senzilla raó que l'aire que entra en els nostres pulmons no ha d'entrar directament a través de la nostra gola, ja que les cordes vocals estan "calents" i es refrigeren de cop. En canvi, si l'aire entra pel nas, fins arribar a la gola ha tingut temps d'escalfar-se prou com per no irritar les cordes vocals.
La respiració ha de ser relaxada però amb profunditat. En respirar hem de notar com s'infla l'estómac, les espatlles immòbils i sense que es noti que el pit s'infla. Si necessitem prendre una bocada sobtada d'aire, ho farem per poder continuar, però procurarem respirar pel nas sempre que puguem.

La part fonamental de la veu és sens dubte la nostra gola, la boca i el nas. Els sons es produeixen gràcies a la glotis. Sense ella no hi ha veu.
És com els instruments de vent. Si no hi ha llengüeta i forats que combinar amb els nostres dits, per molta caixa de ressonància que tinguem, no hi ha so.


La caixa de ressonància, l'aire i tota la resta, igual que una gaita o un acordió per posar un exemple, en el cos humà són els pulmons i el diafragma.
Ara parlarem una mica del diafragma. El diafragma és un múscul situat sota les costelles i que separa la cavitat toràcica de l'abdominal.

Quan el diafragma es contreu, els músculs pectorals menors i els músculs intercostals pressionen les costelles cap a fora. La cavitat toràcica s'expandeix i l'aire entra als pulmons a través de la tràquea per omplir el buit resultant. Quan el diafragma es relaxa, adopta la seva posició normal, convex cap amunt; llavors els pulmons es contreuen i l'aire es expel · leix.

El diafragma és un suport per cantar. Res més. Molt important, pèro suport.
Només entra en funcionament quan hem de cridar o quan en cantar hem de pujar o baixar molt la veu.
No em de centrar l'esforç en l'estómac sinó a la panxa, igual que quan anem al lavabo i fem les nostres necessitats fisiològiques.
La respiració s'ha de fer utilitzant la part inferior dels pulmons. Com la fas quan asspires amb força. Has sentir que s'infla el teu abdomen, però sense expandir la teva caixa toràcica, és a dir no aixecar les espatlles.

Hi ha persones que creuen que per cantar tons molt alts o baixos, es canta amb l'estómac, ficant-lo força a dins, i així s'augmenta la potència del so de la veu.
Error !.
La veu augmenta quan forcem el múscul del diafragma i prenem aire a la part baixa dels pulmons, sense pujar les espatlles, que han de quedar immòbils.
Quan es canti, s'han de mantenir les espatlles relaxades sense aixecar, tant si inhales o exhales.

La respiració és fonamental per cantar, i és una forma natural de fer-ho, és a dir, quan respirem hem de fer-ho amb naturalitat igual que quan parlem.
Per tant, quan cantem, centrem-nos en els nostres pulmons, la nostra gola i del nas per respirar. El diafragma (no l'estómac) per donar-li potència al so.

I finalment, cal recordar que per cantar bé, cal practicar. Com més, millor. És igual que quan practiquem qualsevol tipus d'esport. Cal fer-ho de forma contínua i moderada, però no cal deixar de practicar.
Un exercici que dóna bons resultats és practicar la veu amb l'ajuda d'un piano o una guitarra l'escala Do Re Mi Fa Sol La Si  i els seus sostinguts.
Quan tinguis memoritzats els sons, alterna les notes i intenta entonar amb la veu. Aprendràs a entonar les notes correctament. Es necessita, això sí, moltíssima pràctica.
Dedica com a mínim, una hora diaria aproximadament per cantar.
Mai esforçar la veu.
La teva veu ha de sonar potent, però no forçar al límit. Recorda que cada un té el seu registre de veu. No pretenguis cantar en tons forçats per la teva veu. La veu és una característica personal, igual que hi ha persones altes, baixes, gruixudes, primes, ..... la veu és una altra d'aquestes variants.
I recorda que l'òrgan principal de la veu humana és la glotis Les cavitats del cap, relacionades amb el sistema respiratori i nasofaringi, actuen com ressonadors.

TONS DE VEU:
Soprano: és el to més alt de dona
Mezzosoprano: és la veu intermèdia entre la soprano i la contralt.
Contralt: és la veu més greu o baixa de la dona.
Tenor: és la veu més aguda de l'home.
Baríton: correspon a la veu intermèdia entre el tenor i baix. És la veu més corrent entre els homes.
Baix: és la veu més greu o profunda del cant masculí.

dijous, 10 de juliol de 2014

LA PUNTAIRE


Sardana
Antoni Carceller

Intro:
La - Mi - Re - La -Mi

Re
És la terra més galana
              La7
que en el món hi ha
Catalunya de la plana
        Re
fins a l'Empordà

Un paradís em semblen
            La7
sos conreus
                                     Re
que des de l'Ebre als Pirineus

Re
Un día els àngels del cel
                 La7
es van voler alegrar
i fent rotlle na sardana
        Re
varen puntejar
                              La7
i al veure'els va dir Nostre Senyor
                                   Re
eixa és la dansa del bell amor

         Sol                Re7
I buscant una terra noble
         Sol            Re7
on poder-la fer ballar
en el cor del nostre poble
per sempre la van deixar.

         Sol                     Re7
I el ressó d'aquesta sardana
       Sol               Re7
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món

Sol
Au! Doncs fills de Catalunya
donem-nos les mans
       Mi7              Lam7
i ben units com a germans
          Re7
tant en temps de pau
                 Sol
com en la guerra
                                 Re7
des de el mar fins a la serra
                              Sol
enlairem els nostres cants.

Sol
I si algú de l'estranger francés
va volguer ahir
         Mi7                       Lam7
les nostres terres llars vol invadir
                              Sol
els rebrem ardits en só de guerra
                              Re7
i sabrà que aquesta terra
                          Sol
defensem fins a morir

dilluns, 7 de juliol de 2014

48a Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell

Tot va començar amb una trobada de cantaires, a Calella de Palafrugell, a la taverna de Can Batlle, l'any 1966. I ja no ha parat, fins ara.
Cada any, se celebra a Calella de Palafrugell, a la primera setmana de juliol, la més important cantada d'havaneres de tot el món.
Així doncs, el passat dia cinc de juliol es va celebrar la 48a cantada d'havaneres. TV3 es va encarregar que tots poguéssim gaudir d'aquesta Cantada en directe

Aquesta vegada, els grups que van delectar el nombrós públic reunit a la mateixa platja de Palafrugell, el van brodar. Molta qualitat. Més de vint mil persones van gaudir d'aquest espectacle en directe



Cal fer menció especial als tècnics de so que van aconseguir alguna cosa que l'any passat va brillar per la seva absència, i és que un bon espectacle musical no és res si no se sent bé. Aquesta vegada sí que ho han aconseguit. Perfecte.
Només falta perfeccionar el so amplificat de les acordions. No està aconseguit, almenys el que es va sentir per televisió.

Els grups van ser aquesta vegada:

Port Bó (Palafrugell)

Mariners de Riera (Matadepera)

Peix Fregit (Palafrugell)

Els Pescadors de L'Escala


El llistó cada vegada ho posen més alt.
Port Bó, amb unes veus molt acoblades i amb una sola guitarra aconseguir un so realment bo. Altíssima qualitat en la seva interpretació. Són uns mestres de l'havanera.
Sorprenent, per la seva alta qualitat, l'actuació de Mariners de Riera.
Impressionant les veus de Peix Fregit i no menys Els Pescadors de l'Escala. Quina manera de tocar la guitarra i la acordió.

La majoria de les havaneres eren de creació pròpia, però vam poder sentir alguna clàssica com "Mi madre fue una mulata" o "Tornaré"

Al final d'aquest gran concert, el mestre i compositor Josep Bastons, va dirigir a tots els components junts interpretant la Bella Lola i El Meu Avi.


Va ser de bogeria. Tot el públic cantant amb els músics. Molt emocionant.
Fins i tot hi va haver un grup de castellers que van fer les delícies dels assistents mentre cantaven la bonica havanera del mestre Ortega Manasterio, El Meu Avi, convertida en un himne del catalanisme més romàntic.
La presentació principal, va estar a càrrec de l'Espartac, de TV3.

Espartac Peran

I fins l'any que ve !!!

diumenge, 8 de juny de 2014

GRUP LA VELLA LOLA


Ells mateixos s'autodefineixen a la seva web com:

"Dues veus mixtes i una guitarra al servei de la cançó. Ens avala una llarga experiència en la cançó marinera: havaneres, valsets, taverna, amb un ampli repertori. Desde sempre amb tres objectius: Fer-ho bé, passar-ho bé i fer-ho passar bé. Musics professionals."

"Actualment som dues veus mixtes amb formació musical (Marta Bombí i Josep Bergadà) i una guitarra. L'essència de la formació sorgeix l'any 1988 data a partir de la qual els seus components canten junts. És el setembre de 2004 quan neix La Vella Lola com a formació estable i oberta a qualsevol idea musical, amb la ferma intenció de fer arribar l’ havanera i, en general, la cançó de taverna i de caràcter mariner a tots els racons on sigui possible, sempre amb el màxim rigor."

Web:
http://gruplavellalola.blogspot.com.es/

dijous, 5 de juny de 2014

TOMÀS GIL



El passat dia 4 del present mes de juny, ens acaba de deixar el gran compositor de sardanes Tomàs Gil i Membrado, autor d'unes 1300 sardanes aproximadament. Qualificat per la Confederació Sardanista de Catalunya com el compositor més prolífic de sardanas.

Nascut a Horta de Sant Joan, a la Trierra Alta, el 20 d'abril de 1915, va ser instrumentista, compositor i director de cobla. També va compondre obres simfòniques, música religiosa, coral i, durant una època, molta música lleugera.

El 1963 va formar part de la cobla Barcelona com a instrumentista. De la seva gran composició s'ha de destacar el gairebé un centenar de premis obtinguts per les sardanes com: Hospitalenca, Coll de Jou, Roca de Quer, Tarragona, Lloret bonica, El nostre Lluís, La cova de les falcies, La mare de Déu de Gràcia, Una vela a l'horitzó entre altres.
L'any 2010 va ser galardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0s_Gil_i_Membrado

diumenge, 1 de juny de 2014

GRUP ULTRAMAR


El Grup Ultramar es va fundar l'any 2000 per Àngel Riba i Núria Berengueras. Nuria havia gravat el 1996 Antologia de l'Havanera amb el Grup 4 Veus.
El grup anterior del qual van formar part, es deia Grup 4 Veus, conegut des de 1991 per l'espectacle "Antologia de l'Havanera".
Núria Berengueras

En els fundadors es van unir Carolina Oliver i Pere Rodríguez, també procedents de l'anterior Grup 4 Veus.
Tots els componenetes tenien una llarga experiència, el que feia veure el futur amb esperit de superació i ganes de fer coses noves dins de l'estil del cant d'havaneres, com així va ser.
Així neix el Grup Ultramar, grup d'altíssima qualitat, molt acoblat en les seves veus, i que donen a l'havanera un aire fresc que necessitava.
Han participat en la coneguda i popular Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell.
L'any 2006 s'incorpora al grup l'acordionista Francesc Membrives i el 2008 també entra a formar part del Grup Ultramar el Joan Ramon

Discografía:
2002 - Homenatge a Ortega Monasterio

2009 - Ronda Litoral

El Grup Ultramar, actualment está integrat per Nùria Berengueras (Veu i guitarra), Francesc Membrives (Acordió i veu), Joan Ramon (Baix, guitarra i veu) i Àngel Riba (Veu i percussió)

Web:
http://www.ultramar.cat/ca/

dimecres, 28 de maig de 2014

JAUME I EL CONQUERIDOR

Rei d'Aragó, Rei de València, Rei de Mallorca, comte de Barcelona, Vescomte de Carladés, Baró de Omelades, Comte d'Urgell (1231-1236), Vescomte de Fenolleda (fins 1258)

El Regne d'Aragó arriba a tenir amb Jaume I el Conqueridor una gran importància i renom a causa de la ràpida ampliació dels seus dominis durant el seu regnat, com a conseqüència de l'annexió dels territoris conquerits als musulmans.

Fill de Pere II d'Aragó i de Maria de Montpeller, va néixer a Montpeller, el 2 febrer 1208, sent doncs, hereu de la Corona d'Aragó i del llinatge dels emperadors de Bizanci per part de mare.
El seu pare, el Rei Pere II, no el va arribar a conèixer fins a l'edat de dos anys, a causa de problemes conjugals amb la seva esposa, la reina Maria. i amb aquesta edat es va lliurar a Simó de Montfort i pactar casar amb la filla d'aquest. Mentrestant, seria reclòs a la fortalesa de Carcasona fins que complís els divuit anys.

dilluns, 26 de maig de 2014

Sortida al Delta de l'Ebre

Com cada any per primavera Els Cantaires de Sant Iscle realitzen una escapada, que acostuma a ser curteta, és a dir, d'un cap de setmana.
Aquesta vegada la sortida va ser a les terres del sud de Tarragona, concretament al Delta de l'Ebre
Els dies 24 i 25 de maig van ser els elegits per gaudir com sempre, no només el grup de cantaires i familiars, sinó també d'aquells amics que van voler unir-se al grup.

El primer dia, dissabte dia 24, vam sortir de Sant Iscle a les set del matí, parant per dinar al restaurant Casa Paco situat a Santa Margarida i Els Monjos.

A continuació arribada a Deltebre i passeig en vaixell fins al mar. Preciós recorregut en què vam poder veure les Illa de Buda i l'enorme extensió de l'àrea del Delta que és de 7.736 Ha (uns 320 km quadrats). El riu passa per aquest delta travessant durant 32 km fins a la seva arribada al mar.






dissabte, 26 d’abril de 2014

SANT JORDI, DIA DE LA ROSA

Hi ha qui diu que és la festa més bonica i romàntica del món.
Possiblement sigui cert. Cal tenir en compte que és una festa molt antiga, que es remunta al segle XV, en plena Edat Mitjana.

Diu aquesta bella tradició que el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril, l'església regalava una rosa a totes les dones que acudien a la missa aquell dia a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

dimarts, 4 de febrer de 2014

PREHISTÒRIA DE CATALUNYA

La Prehistòria és el període que comprèn des de l'aparició de l'home fins al naixement de l'escriptura.
A partir de l'escriptura, es considera història perquè ja no són suposicions sinó testimoni deixat per l'home a través d'un escrit

La Prehistòria es divideix en etapes que reben el seu nom en funció del desenvolupament evolutiu segons les troballes.
Així podem divirla en Paleolític i Neolític.

La prehistòria és la primera etapa coneguda de l'home, que es refugiava en coves, caçava i recollia fruits del bosc, i que fabricava armes i estris per defensar-se dels animals agressius, per caçar i per cuinar.
S'adobava la pell dels animals que caçava per fabricar vestits amb els quals poder abrigar. No coneixia els metalls.

A Catalunya hi ha restes d'homes prehistòrics de fa uns 450.000 anys. Les restes són d'un home jove, conegut per l'home de Talteüll (Catalunya Nord), pertanyent a l'anomenat "Homo Erectus", predecessor de l'home de Neandertal.

Un altre resta important trobat és la mandíbula de Banyoles, no tan antic però si molt important ja que està datat en uns 180.000 anys. Pertany a una dona neandertal d'uns 45 anys d'edat.


Del paleolític també cal esmentar jaciments situats en el nucli de Serinyà, el de Reus i, especialment, l’abric Romaní de Capellades que va servir de refugi temporal als neandertals. En aquest abric s’hi ha trobat moltes restes òssies dels animals que caçaven (cérvols, bous, i nombrosos estris de pedra.

És evident que el territori català estava poblat per homes de neandertal en el seu període més antic. Entre i Paleolític i el Neolític, va d'haver una etapa d'adaptació ja que passem d'una època càlida a una glaciació, fins que amb aquesta desaparició, comença el període actual. Recordem que l'última glaciación acabar fa uns 10.000 anys.
També en aquesta època comença a ser l'homo sapiens actual el que ocuparà el lloc deixat pels neandertals. Això passava fa uns 28.000 anys.

Per tant, entre el Paleolític i el Neolític, l'època de transició és coneguda com Mesolític. 

D'aquest període ens han deixat les pintures rupestres d'Ulldecona i de Cogull

Foto: Arxiu de l'Ajuntament d'Ulldecona
Un cop adaptat l'home al nou canvi de clima, canvia els seus costums de caçador i recol · lector per començar a crear assentaments importants, en els quals inclou l'agricultura i la ramaderia, sense abandonar la caça del tot. 
Entrem doncs en l'Edat del Neolític

Les primeres restes pertanyents a aquest període són de fa uns 4.500 anys i se'l coneix com a cultura montserratina, ja que van ser trobats a Montserrat.
D’aquesta etapa, les restes més importants que es coneixen a Catalunya són el poblat de la Draga de Banyoles (Pla de l’Estany) i les mines de Can Tintorer a Gavà (Baix Llobregat).

Figura d'una dona (Gavà). Neolitic
A la fi del neolític comença l'edat dels metalls. A aquesta època també pertanyen la majoria de les restes megalítics.
Vallgorguina