La Marca Hispànica. Orígens de l'actual Catalunya
La Marca Hispànica és la denominació per la qual els reconeixen els territoris al sud de França, que l'emperador Carlomagno, en la lluita contra la invasió musulmana al 778, aconsegueix assentar els seus dominis, frenant als inavasors.
Aquests dominis el formaven: Pamplona, Aragó, Sobrarbe, Ribagorça, el Pallars, Urgell, Cerdanya, Berga, Osona, Barcelona, Girona, Besalú, Empúries, Peralada, Roselló, Vallespir i Conflent.
L'Imperi intenta avançar cap al sud, però només arriben fins a l'Ebre
Mentrestant, Astúries es recupera de la invasió musulmana i consolida el seu regne.
Quan es desintegra l'Imperi Aquitano, només Aragó i Pamplona aconseguiran convertir-se en regnes. Els altres territoris seran de domini local, en mans dels comtes, que faran el seu càrrec hereditari. Aquest territori continuaria mantenint el nom de "Marca Hispànica"
Al segle X, els comtats catalans es van fent independents, consolidant-se cada vegada més a causa també a la repoblació de la majoria de pagesos que havien fugit al sud de França fugint dels musulmans.
Els comtes es fan totalment independents deixant el vassallatge, aprofitant la debilitat de l'Imperi Carolingi.
Seria més tard, al segle XI quan els comtes imposen a la força, amb exèrcits ben armats i ensinistrats, la submissió dels pagesos independents, fent-se cada vegada més forts i assegurant-se el vassallatge.
Els comtats es van unificant poc a poc, a base de lluites i aliances, arribant a formar un únic comtat. Aquesta unificació va ser possible gràcies a Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona.
Durant el govern del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1131-1162) es produeix la unió amb el Regne d'Aragó, per mitjà del seu casament amb Peronella d'Aragó. Encara es desconeixia el nom de Catalunya en aquests temps.
Observeu els escuts que representen el país d'origen de tots dos
La unió d'ambdós territoris passaria a ser anomenat Regne d'Aragó, però mantenint separats quant a les seves lleis, institucions i costumbres.
La llengua comuna era el primitiu català, parlat per la majoría de la població d'Aragó (en Aragó també es parlaba un primitiu aragonés).
Va ser una unió dinàstica, no política, una cosa així com el que va passar segles més tard amb Castella i Aragó en els temps d'Isabel i Ferran.
Va ser bona idea aquesta unió dinàstica?
Que hauria passat si no s'hagués produït? Recordem que el casament va ser un arranjament de la corona aragonesa per problemes amb Lleó-Castella. Amb aquest casament, Aragó adquiria un fort aliat i poder.
El nom de Cataloniam apareix clarament durant el regnat de Pere II el Catòlic Rei d'Aragó. Reconegut com a comte de Barcelona i Rei d'Aragó en 1196.
Durant el regnat de Pere III d'Aragó, els Almogàraves, que era un exèrcit magníficament entrenat i ple de veterans guerrers al comandament de Roger de Flor, cavaller de l'Ordre del Temple, comencen una extraordinària conquesta de terres per tot la Mediterrània, que farien que Catalunya fos la potència naval més gran de la seva època.
I ja, en temps de Jaume I el Conqueridor, el país abans anomenat Marca Hispànica, i més tard, Comtat de Barcelona, és reconegut definitivament Cataloniam.
Amb el Rei Jaume, els Països Catalans aconseguirien una enorme importància, tot i que alguns d'ells com Aragó i part de València, han estat "castellanitzats" i han oblidat les seves arrels històriques, almenys, els seus polítics representants, de forta influència castellana, que han arribat fins i tot a oblidar la seva llengua materna.
La paraula Cataloniam, modernament coneguda per Catalunya, és una malformació de "Lacetonia", nom que rebien des d'èpoques antigues els pobladors d'aquestes terres (Joan Coromines: El que s'ha de saber de la llengua catalana, 1954), i que ja Ptolomeu deia "Katelanoi".
Una altra teoria diu que vol dir "terra de castells".
A la wikipedia es pot llegir:
"Una altra proposta suggereix que per les necessitats defensives de la Marca es van aixecar moltes fortificacions. Seus guardes eren els castellans que en el baix llatí medieval prendria el nom de castlanus de la veu sorgeixen les formes catalanes castlà, catlà i Carla. D'aquestes formes, els estrangers que passaven per les seves terres haurien començat a nomenar així als habitants i el seu territori (català> Catalonia, Catalaunia), pel que Catalunya significaria «terra de castells» ".
http://es.wikipedia.org/wiki/Catalu% C3% B1a
Durant el regnat de Pere IV el Cerimoniós (1336-1387) se succeeixen fets importants com l'annexió de Mallorca, l'aixafament de la revolta de Sicília, la dels valencians unionistes i la guerra contra Castella. Això desembocaria en una greu crisi financera. D'aquesta època cal destacar la creació de la Generalitat de Catalunya (1386).
En 1469 Ferran II d'Aragó i Isabel la Catòlica, princesa d'Astúries i hereva del tron de Castella i Lleó, contrauen matrimoni a Valladolid. Es produeix doncs, una unió dinàstica, però conservant tots dos regnes seves institucions polítiques, els seus costum, les seves lleis, les seves administracions públiques, i també les seves monedes, que eren diferents.
Durant aquesta unió va tenir lloc el descobriment d'Amèrica, en 1492, per l'Almirall Cristòfor Colom. En el segon viatge, el català Pere Bertán, acompanyaria a l'Almirall. Cada vegada cobra més força la teoria que Colom era català i que les naus i les tripulacions eren majoritàriament catalans, ja que Catalunya era una potència marítima amb molta experiència, mentre Castella amb prou feines començava a fabricar naus. Fins i tot se sospita que les barres catalanes de les banderes de les naus, van ser censurades en els manuscrits antics, per esborrar tota prova.
És a partir de la mort d'Isabel, ocorreguda en 1504, quan comença la successió dinàstica. Ferran II d'Aragó es converteix en regent de la corona castellana entre 1507 i 1516, a causa de la inhabilitació de la seva filla Joana I de Castella (Juana la Boja), després de la mort de "Felipe el Hermoso". Ferran s'havia casat l'any de morir Isabel, amb Germana de Foix.
Arribaria al seu màxim esplendor amb el seu nét Carles I, que va arribar a respectar els comtats catalans, vivint Catalunya una etapa tranquil · la.
No així Castella la població va ser massacrada a impostos, provocant la revolta dels anomenats "comuners". Castella tenia llavors uns sis milions d'habitants (era el regne més poblat d'Europa), mentre que Catalunya només arribava als 300.000.
Felip II de Castella i I d'Aragó, va tenir un conflicte amb el Regne d'Aragó, per causa del seu exsecretari Antonio Pérez, acusat d'assassinat, i que s'havia refugiat en el regne veí.
Ja havia tensions per problemes amb els "fueros i aquest fet va ser la gota que va fer vessar el got. Felip II influenciat per la Inquisició, va ordenar envair Aragó, va penjar al Justícia Major del regne, Joan V Lanuza, sense ser jutjat i sense previ avís, per protestar.
Aquí es va acabar la independència del regne d'Aragó, i va passar a dependre no només dinàsticament de Castella, sinó que a més va ser "castellanitzat", perdent amb el temps la noció de les seves reals orígens, de la seva cultura i la seva llengua.
El 1592, reunides les Corts d'Aragó, accepten la nova situació, cessant totes les revoltes.
El primer intent seriós secessionista a Catalunya es va produir en 1640. Els motius principals són: la reducció dels privilegis medievals de la noblesa catalana des de la unió dinàstica amb Castella en temps de Ferran II d'Aragó, no convocatòria i presidència de les Corts Catalanes, introducció d'alguns dels impostos que es pagaven a Castella, i la introducció a Barcelona de la Inquisició nova en substitució de la vella Inquisició que ja operava des de l'Edat Mitjana, i que va ser el model pel qual es va implantar la Inquisició a Castella en l'època dels Reis Catòlics), i "causes noves "(la presència en territori català de tropes estrangeres a sou del rei, considerant com a tals a castellanes i aragoneses necessàries per defensar les fronteres contra França en la guerra, però mai desitjables al teu territori, i l'exercici de càrrecs públics per persones no catalanes . i en segon lloc per la política centralitzadora del Comte-duc d'Olivares, que pretenia unificar els regnes d'Aragó i Castella, reorganitzar i pujar el pagament d'impostos .......
Es produeix doncs una gran revolta, i el dia 6 de juny de 1640, es produeix un aixecament de la pagesia, envaint Barcelona. Aquest dia és recordat com Corpus de Sang.
El president de la Generalita de Catalunya, Pau Claris, arriba a un acord amb França sotmetent-se a les ordres del rei Lluís XIII.
En 1649 les tropes espanyoles queden alliberades de la Guerra dels 30 anys. Lliures del conflicte es preparen per combatre els francesos. La guerra acaba amb la Pau dels Pirineus, signada entre els representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó i Lluís XIV de França.
En el tractat es cedeix a França els comtats de Vallespir, Conflent, el Rosselló i part de la Cerdanya.
Aquest tractat es va fer a esquenes de les Corts Catalanes. Espanya ha reclamat moltes vegades Gibraltar però mai els territoris catalans en poder de França.
Perqué?
El dia 11 de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, Barcelona cau en mans de les tropes borbòniques de Felip V de Borbó, després de més d'un any de setge.
Un dels més grans catalanistes d'aquesta època és sens dubte, la figura del conseller en Cap de la capital de Catalunya - Barcelona- Rafael Casanova, jurista a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria i en contra dels borbons, és una de les icones més grans de la moderna història catalana.
Aquest dia es recordarà com a Diada o Dia Nacional de Catalunya.
Queden abolides les llibertats civils catalanes i les institucions. Només és respectat el dret civil. Es tractava dels Decrets de Nova Planta.
Catalunya és humiliada.
El 1808 es produeix la invasió francesa dels exèrcits de Napoleó. A Catalunya hi ha una forta resistència.
Un cop expulsats els francesos de territori espanyol, i restituïda la monarquia, durant el regnat de Ferran VI, a Catalunya hi va haver diverses revoltes. Poc més tard es comença a desenvolupar durant Catalunya el sentiment republicà.
A mitjan segle XIX comença a desenvolupar-se amb certa força la Renaixença (Renaixement), un moviment cultural la missió és intentar no perdre la identitat com a país, tornant a recuperar tradicions, i fonamentalment la llengua catalana, que havia estat llargament adormida a causa de les influències castellanes.
Durant l'època de la Primera República es tornen a succeir diversos intents secessionistes a Catalunya, que van ser neutralitzats pels diferents governs.
Després aquests fets, Barcelona seria recordada com La Rosa de Foc.
El General Primo de Rivera, veient la importància del creixent catalanisme, i la importància que estava adquirint la Mancomunitat de Catalunya, el 1924 ordena la seva supressió, i també la de la llengua catalana i la bandera de Catalunya.
Sembla increïble.
Era una vegada més, un altre conat centralista que cada vegada va abonant més el separatisme.
Això va acabar en la proclamació de l'Estat Català, encapçalat per Francesc Macià.
El 14 d'abril de 1931 s'instaura la Segona República, i Catalunya es proclama com a República Catalana dins del marc de la nació espanyola.
El seu president: Francesc Macià.
Es restaura la Generalitat de Catalunya.
El 1932 s'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat per les Corts Espanyoles al setembre d'aquest mateix any.
El 1934, Lluís Companys proclama L'Estat Català de la República Espanyola, recolzada només pels Mossos d'Esquadra. La rebel · lió és sufocada i no es tornarien a concedir els privilegis autonòmics fins a 1936.
En 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola, quedant Catalunya fora del marc d'influència d'aquesta revolta i teòricament controlada pel govern republicà.
La derrota dels exèrcits republicans a la batalla de l'Ebre va permetre als rebels entrar a Catalunya. Aquesta victòria encapçalada pel general Franco va suposar la supressió de totes les llibertats.
La repressió va ser brutal. El mateix Lluís Companys va ser afusellat.
Se suprimeix l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat, la premsa que no sigui del règim, els partits polítics (excepte Falange), la llengua, .........
El mateix va passar amb la resta d'Espanya. Havia entrat a governar una dura dictadura feixista que va durar fins a la mort del dictador el 1975.
Mort Franco, s'inicia el període de Restauració de la Democràcia.
Privisionalmente, en 1977 es reinstaura la Generalita de Catalunya, presidida per Tarradellas, president que torna de l'exili i és aclamat multitudinàriament com un heroi pel poble català i per les forces polítiques de Catalunya.
El 1978 s'instauren oficialment a Espanya l'Estat de les Autonomies.
És una cosa que mai he arribat a entendre del tot. Està bé que els regnes més antics com Navarra i Aragó, juntament amb Catalunya, tinguin certs privilegis, però la resta de regions espanyoles tenen tots el mateix en comú.
Perquè Madrid és Autonòmica? Si Madrid és la capital d'Espanya!
Perquè Extremadura, Andalusia, les dues Castelles, Galícia .........?
Si tot és el mateix! Perquè no dir-Comunitat Autònoma de Castillla a tot? ...... o comunitat autònoma Central, per exemple. Ens estalviaríem molts diners en sous de polítics.
Després de Tarradellas és elegit Jordi Pujol.
Pujol serà un president amb conviccions catalanistes molt clares. Durant la seva etapa, Catalunya recupera les seves tradicions, la seva cultura, es potencia la llengua que durant l'etapa de la dictadura franquista havia estat prohibida, la Generalitat torna a ser l'òrgan rector de Catalunya,
Catalunya torna a viure una etapa en harmonia amb Espanya i relativament tranquil · la. Jordi Pujol és un gran catalanista i deixa la nació catalana "sembrada" perquè reivindiqui els seus drets com a nació. Va ser un dels grans presidents de la nació catalana.
Més tard, amb Artur Mas, formant govern de coalició amb Esquerra Republica, tot i obtenir majoria per segona vegada a les eleccions per a la presidència de Catalunya, i en vista que el govern central de Madrid, no torna la quantitat de diners necessaris (com està assignat per atendre les necessitats pròpies i lògiques de Catalunya), tenint la Generalitat de passar dificultats per falta de liquiditat per afrontar els pagaments, Catalunya entra en conflicte polític amb el govern espanyol. Com sempre.
Com pot, per exemple, la Comunitat Autònoma d'Extremadura apujar les pensions no contributives amb una paga de 200 euros, quan aquesta comunitat no produeix prou per a auto-finançar-se i en canvi, a Catalunya hi ha nens que passen gana. I precisament Catalunya és una de les comunitats que més aporta, sinó la que més. No es comprèn.
És simplement, que Catalunya és la gallina dels ous d'or. Per això, Catalunya, des que va perdre el seu poder militar en èpoques passades, és i ha estat sempre humiliada, envaïda, origen d'exilis en massa, ...... no us recorda, salvant les distàncies, al cas d'Israel ?
Davant la negativa del Govern del Partit Popular, que com és natural, no cedeix, es produeix una manifestació multitudinària.
La notícia d'aquesta manifestació per reclamar la independència de Catalunya, dóna la volta al món. Tots els diaris i televisions internacionals donen la notícia en primer pla. Europa des Bèlgica, la seva seu central, no s'atreveix a comentar res, però diu un vell refrany que "qui calla atorga". Saben que Catalunya té raó, però la influència del govern central espanyol és molt fort, i no s'atreveixen a contradir
El govern central d'Espanya segueix sense assabentar-se.
Si des d'Espanya no es vol ni als catalans ni a Catalunya , que problema hi ha en deixar-la que sigui independent? Ah! Resulta que és econòmicament, la comunitat més poderosa d'Espanya.
Si fos una zona desèrtica, sense recursos propis, segur que seria independent.
Gràcies a Catalunya, mitja Espanya ha sobreviscut i sobreviu.
Moltes regions espanyoles tenen infraestructures impressionants, que sense l'ajuda de Catalunya no haurien mai somiat.
Les autopistes són gratuïts i a Catalunya de pagament
I si alguns espanyols d'idees radicals pensen el contrari, la solució és fàcil: no volem a Catalunya, la volem fora d'Espanya, que es faci independent per que no ens importa.
Solució justa, que els catalans agrairien i molts espanyols nacionalistes centralistes, radicals franquistes i falangistes sobretot, també. Així s'acabarien els problemes polítics, i tan amics.
A veure si un dia s'animen i ho fan!
CATALONIA IS NOT SPAIN
CATALONIA IS A NATION
CATALONIA A NEW EUROPIAN STATE
Aquestes eren les pancartes més significatives de la manifestació.
En fi, espero que aquest breu i resumit relat de la història del naixement de Catalunya com a nació, com a país, principat o república us hagi estat grat.
Una de les nacions més antigues d'Europa, que malgrat el seu poder en èpoques passades, va passar a mans d'invasors que la van fer seva, arrasant moltes vegades, i que no la volen deixar en pau. El poble català només vol viure en pau i que no s'abusi dels seus drets com a estat, i que es respectin els seus costums i la seva llengua pròpia.
Estem molt orgullosos de la nostra llengua que és més antiga que el castellà, i que en temps passats es parlava a tota la Mediterrània, a més dels nostres països catalans.
Els comtes es fan totalment independents deixant el vassallatge, aprofitant la debilitat de l'Imperi Carolingi.
Seria més tard, al segle XI quan els comtes imposen a la força, amb exèrcits ben armats i ensinistrats, la submissió dels pagesos independents, fent-se cada vegada més forts i assegurant-se el vassallatge.
Els comtats es van unificant poc a poc, a base de lluites i aliances, arribant a formar un únic comtat. Aquesta unificació va ser possible gràcies a Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona.
Durant el govern del Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV (1131-1162) es produeix la unió amb el Regne d'Aragó, per mitjà del seu casament amb Peronella d'Aragó. Encara es desconeixia el nom de Catalunya en aquests temps.
 | ||||
| Peronella d'Aragó i Ramón Berenguer Comte de Barcelona. |
La unió d'ambdós territoris passaria a ser anomenat Regne d'Aragó, però mantenint separats quant a les seves lleis, institucions i costumbres.
La llengua comuna era el primitiu català, parlat per la majoría de la població d'Aragó (en Aragó també es parlaba un primitiu aragonés).
Aqueste muy noble varon, prissó por muller la filla de Don Remiro
rey de Aragon nombrada Peronella et después fue nombrada Vrracha, con la
qual prisó el dito Regno en axuar en el año de nuestro Senyor
M.C.XXX.VII... et se clamaua Princep de Aragon et Conte de Barçelona,
que non quisieron consentir los aragoneses que se clamasse Rey mas su
fillo Don Alfonso se clamó Rey.
- Crònica de Sant Joan de la Penya en aragonès. Edició digital a partir de l'edició de Tomás Ximénez, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, Alacant, 2004, pàg. 127.
Va ser una unió dinàstica, no política, una cosa així com el que va passar segles més tard amb Castella i Aragó en els temps d'Isabel i Ferran.
Va ser bona idea aquesta unió dinàstica?
Que hauria passat si no s'hagués produït? Recordem que el casament va ser un arranjament de la corona aragonesa per problemes amb Lleó-Castella. Amb aquest casament, Aragó adquiria un fort aliat i poder.
 |
El nom de Cataloniam apareix clarament durant el regnat de Pere II el Catòlic Rei d'Aragó. Reconegut com a comte de Barcelona i Rei d'Aragó en 1196.
Durant el regnat de Pere III d'Aragó, els Almogàraves, que era un exèrcit magníficament entrenat i ple de veterans guerrers al comandament de Roger de Flor, cavaller de l'Ordre del Temple, comencen una extraordinària conquesta de terres per tot la Mediterrània, que farien que Catalunya fos la potència naval més gran de la seva època.
I ja, en temps de Jaume I el Conqueridor, el país abans anomenat Marca Hispànica, i més tard, Comtat de Barcelona, és reconegut definitivament Cataloniam.
Amb el Rei Jaume, els Països Catalans aconseguirien una enorme importància, tot i que alguns d'ells com Aragó i part de València, han estat "castellanitzats" i han oblidat les seves arrels històriques, almenys, els seus polítics representants, de forta influència castellana, que han arribat fins i tot a oblidar la seva llengua materna.
La paraula Cataloniam, modernament coneguda per Catalunya, és una malformació de "Lacetonia", nom que rebien des d'èpoques antigues els pobladors d'aquestes terres (Joan Coromines: El que s'ha de saber de la llengua catalana, 1954), i que ja Ptolomeu deia "Katelanoi".
Una altra teoria diu que vol dir "terra de castells".
A la wikipedia es pot llegir:
"Una altra proposta suggereix que per les necessitats defensives de la Marca es van aixecar moltes fortificacions. Seus guardes eren els castellans que en el baix llatí medieval prendria el nom de castlanus de la veu sorgeixen les formes catalanes castlà, catlà i Carla. D'aquestes formes, els estrangers que passaven per les seves terres haurien començat a nomenar així als habitants i el seu territori (català> Catalonia, Catalaunia), pel que Catalunya significaria «terra de castells» ".
http://es.wikipedia.org/wiki/Catalu% C3% B1a
Durant el regnat de Pere IV el Cerimoniós (1336-1387) se succeeixen fets importants com l'annexió de Mallorca, l'aixafament de la revolta de Sicília, la dels valencians unionistes i la guerra contra Castella. Això desembocaria en una greu crisi financera. D'aquesta època cal destacar la creació de la Generalitat de Catalunya (1386).
Durant aquesta unió va tenir lloc el descobriment d'Amèrica, en 1492, per l'Almirall Cristòfor Colom. En el segon viatge, el català Pere Bertán, acompanyaria a l'Almirall. Cada vegada cobra més força la teoria que Colom era català i que les naus i les tripulacions eren majoritàriament catalans, ja que Catalunya era una potència marítima amb molta experiència, mentre Castella amb prou feines començava a fabricar naus. Fins i tot se sospita que les barres catalanes de les banderes de les naus, van ser censurades en els manuscrits antics, per esborrar tota prova.
És a partir de la mort d'Isabel, ocorreguda en 1504, quan comença la successió dinàstica. Ferran II d'Aragó es converteix en regent de la corona castellana entre 1507 i 1516, a causa de la inhabilitació de la seva filla Joana I de Castella (Juana la Boja), després de la mort de "Felipe el Hermoso". Ferran s'havia casat l'any de morir Isabel, amb Germana de Foix.
Arribaria al seu màxim esplendor amb el seu nét Carles I, que va arribar a respectar els comtats catalans, vivint Catalunya una etapa tranquil · la.
No així Castella la població va ser massacrada a impostos, provocant la revolta dels anomenats "comuners". Castella tenia llavors uns sis milions d'habitants (era el regne més poblat d'Europa), mentre que Catalunya només arribava als 300.000.
Felip II de Castella i I d'Aragó, va tenir un conflicte amb el Regne d'Aragó, per causa del seu exsecretari Antonio Pérez, acusat d'assassinat, i que s'havia refugiat en el regne veí.
Ja havia tensions per problemes amb els "fueros i aquest fet va ser la gota que va fer vessar el got. Felip II influenciat per la Inquisició, va ordenar envair Aragó, va penjar al Justícia Major del regne, Joan V Lanuza, sense ser jutjat i sense previ avís, per protestar.
Aquí es va acabar la independència del regne d'Aragó, i va passar a dependre no només dinàsticament de Castella, sinó que a més va ser "castellanitzat", perdent amb el temps la noció de les seves reals orígens, de la seva cultura i la seva llengua.
El 1592, reunides les Corts d'Aragó, accepten la nova situació, cessant totes les revoltes.
Primer intent secessionista de Catalunya
Podem llegir en Wikipedia:
El primer intent seriós secessionista a Catalunya es va produir en 1640. Els motius principals són: la reducció dels privilegis medievals de la noblesa catalana des de la unió dinàstica amb Castella en temps de Ferran II d'Aragó, no convocatòria i presidència de les Corts Catalanes, introducció d'alguns dels impostos que es pagaven a Castella, i la introducció a Barcelona de la Inquisició nova en substitució de la vella Inquisició que ja operava des de l'Edat Mitjana, i que va ser el model pel qual es va implantar la Inquisició a Castella en l'època dels Reis Catòlics), i "causes noves "(la presència en territori català de tropes estrangeres a sou del rei, considerant com a tals a castellanes i aragoneses necessàries per defensar les fronteres contra França en la guerra, però mai desitjables al teu territori, i l'exercici de càrrecs públics per persones no catalanes . i en segon lloc per la política centralitzadora del Comte-duc d'Olivares, que pretenia unificar els regnes d'Aragó i Castella, reorganitzar i pujar el pagament d'impostos .......
Es produeix doncs una gran revolta, i el dia 6 de juny de 1640, es produeix un aixecament de la pagesia, envaint Barcelona. Aquest dia és recordat com Corpus de Sang.
El president de la Generalita de Catalunya, Pau Claris, arriba a un acord amb França sotmetent-se a les ordres del rei Lluís XIII.
En 1649 les tropes espanyoles queden alliberades de la Guerra dels 30 anys. Lliures del conflicte es preparen per combatre els francesos. La guerra acaba amb la Pau dels Pirineus, signada entre els representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó i Lluís XIV de França.
En el tractat es cedeix a França els comtats de Vallespir, Conflent, el Rosselló i part de la Cerdanya.
 |
| Catalunya Nord |
Aquest tractat es va fer a esquenes de les Corts Catalanes. Espanya ha reclamat moltes vegades Gibraltar però mai els territoris catalans en poder de França.
Perqué?
El dia 11 de setembre de 1714, durant la Guerra de Successió Espanyola, Barcelona cau en mans de les tropes borbòniques de Felip V de Borbó, després de més d'un any de setge.
Un dels més grans catalanistes d'aquesta època és sens dubte, la figura del conseller en Cap de la capital de Catalunya - Barcelona- Rafael Casanova, jurista a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria i en contra dels borbons, és una de les icones més grans de la moderna història catalana.
Aquest dia es recordarà com a Diada o Dia Nacional de Catalunya.
Queden abolides les llibertats civils catalanes i les institucions. Només és respectat el dret civil. Es tractava dels Decrets de Nova Planta.
Catalunya és humiliada.
El 1808 es produeix la invasió francesa dels exèrcits de Napoleó. A Catalunya hi ha una forta resistència.
Un cop expulsats els francesos de territori espanyol, i restituïda la monarquia, durant el regnat de Ferran VI, a Catalunya hi va haver diverses revoltes. Poc més tard es comença a desenvolupar durant Catalunya el sentiment republicà.
A mitjan segle XIX comença a desenvolupar-se amb certa força la Renaixença (Renaixement), un moviment cultural la missió és intentar no perdre la identitat com a país, tornant a recuperar tradicions, i fonamentalment la llengua catalana, que havia estat llargament adormida a causa de les influències castellanes.
Durant l'època de la Primera República es tornen a succeir diversos intents secessionistes a Catalunya, que van ser neutralitzats pels diferents governs.
LA SETMANA TRÀGICA
Entre el 22 de juliol i el 2 d'agost de 1909 es va produeix un fet realment trist. Es reclutava gent per anar al nord d'Àfrica a lluitar contra els rebels rifenys, en l'anomenada Guerra de Melilla. Aleshores, es produeix una revolta entre la població, ja que es lliuraven d'anar a la guerra només aquells que pertanyien a les classes altes pagant una mena de butlla. Era el govern de Maura, i es va produir una brutal repressió, empresonant a gairebé dos mil persones i expulsant de la capital a uns centenars. Cinc dels disset culpats a pena de mort van ser executats. Va tenir una gran repercussió mundial, arribant a ser Maura destituït pel rei Alfons XIII.
Després aquests fets, Barcelona seria recordada com La Rosa de Foc.
El General Primo de Rivera, veient la importància del creixent catalanisme, i la importància que estava adquirint la Mancomunitat de Catalunya, el 1924 ordena la seva supressió, i també la de la llengua catalana i la bandera de Catalunya.
Sembla increïble.
Era una vegada més, un altre conat centralista que cada vegada va abonant més el separatisme.
Això va acabar en la proclamació de l'Estat Català, encapçalat per Francesc Macià.
El 14 d'abril de 1931 s'instaura la Segona República, i Catalunya es proclama com a República Catalana dins del marc de la nació espanyola.
El seu president: Francesc Macià.
 |
| Francesc Macià |
Es restaura la Generalitat de Catalunya.
El 1932 s'aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, aprovat per les Corts Espanyoles al setembre d'aquest mateix any.
El 1934, Lluís Companys proclama L'Estat Català de la República Espanyola, recolzada només pels Mossos d'Esquadra. La rebel · lió és sufocada i no es tornarien a concedir els privilegis autonòmics fins a 1936.
En 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola, quedant Catalunya fora del marc d'influència d'aquesta revolta i teòricament controlada pel govern republicà.
La derrota dels exèrcits republicans a la batalla de l'Ebre va permetre als rebels entrar a Catalunya. Aquesta victòria encapçalada pel general Franco va suposar la supressió de totes les llibertats.
 |
| Hitler i Franco. |
La repressió va ser brutal. El mateix Lluís Companys va ser afusellat.
 |
| Lluis Companys |
Se suprimeix l'Estatut d'Autonomia, la Generalitat, la premsa que no sigui del règim, els partits polítics (excepte Falange), la llengua, .........
El mateix va passar amb la resta d'Espanya. Havia entrat a governar una dura dictadura feixista que va durar fins a la mort del dictador el 1975.
Mort Franco, s'inicia el període de Restauració de la Democràcia.
Privisionalmente, en 1977 es reinstaura la Generalita de Catalunya, presidida per Tarradellas, president que torna de l'exili i és aclamat multitudinàriament com un heroi pel poble català i per les forces polítiques de Catalunya.
 |
| Josep Tarradellas |
El 1978 s'instauren oficialment a Espanya l'Estat de les Autonomies.
És una cosa que mai he arribat a entendre del tot. Està bé que els regnes més antics com Navarra i Aragó, juntament amb Catalunya, tinguin certs privilegis, però la resta de regions espanyoles tenen tots el mateix en comú.
Perquè Madrid és Autonòmica? Si Madrid és la capital d'Espanya!
Perquè Extremadura, Andalusia, les dues Castelles, Galícia .........?
Si tot és el mateix! Perquè no dir-Comunitat Autònoma de Castillla a tot? ...... o comunitat autònoma Central, per exemple. Ens estalviaríem molts diners en sous de polítics.
Després de Tarradellas és elegit Jordi Pujol.
Pujol serà un president amb conviccions catalanistes molt clares. Durant la seva etapa, Catalunya recupera les seves tradicions, la seva cultura, es potencia la llengua que durant l'etapa de la dictadura franquista havia estat prohibida, la Generalitat torna a ser l'òrgan rector de Catalunya,
Catalunya torna a viure una etapa en harmonia amb Espanya i relativament tranquil · la. Jordi Pujol és un gran catalanista i deixa la nació catalana "sembrada" perquè reivindiqui els seus drets com a nació. Va ser un dels grans presidents de la nació catalana.
 |
| Jordi Pujol |
Més tard, amb Artur Mas, formant govern de coalició amb Esquerra Republica, tot i obtenir majoria per segona vegada a les eleccions per a la presidència de Catalunya, i en vista que el govern central de Madrid, no torna la quantitat de diners necessaris (com està assignat per atendre les necessitats pròpies i lògiques de Catalunya), tenint la Generalitat de passar dificultats per falta de liquiditat per afrontar els pagaments, Catalunya entra en conflicte polític amb el govern espanyol. Com sempre.
Com pot, per exemple, la Comunitat Autònoma d'Extremadura apujar les pensions no contributives amb una paga de 200 euros, quan aquesta comunitat no produeix prou per a auto-finançar-se i en canvi, a Catalunya hi ha nens que passen gana. I precisament Catalunya és una de les comunitats que més aporta, sinó la que més. No es comprèn.
És simplement, que Catalunya és la gallina dels ous d'or. Per això, Catalunya, des que va perdre el seu poder militar en èpoques passades, és i ha estat sempre humiliada, envaïda, origen d'exilis en massa, ...... no us recorda, salvant les distàncies, al cas d'Israel ?
Davant la negativa del Govern del Partit Popular, que com és natural, no cedeix, es produeix una manifestació multitudinària.
La notícia d'aquesta manifestació per reclamar la independència de Catalunya, dóna la volta al món. Tots els diaris i televisions internacionals donen la notícia en primer pla. Europa des Bèlgica, la seva seu central, no s'atreveix a comentar res, però diu un vell refrany que "qui calla atorga". Saben que Catalunya té raó, però la influència del govern central espanyol és molt fort, i no s'atreveixen a contradir
El govern central d'Espanya segueix sense assabentar-se.
Si des d'Espanya no es vol ni als catalans ni a Catalunya , que problema hi ha en deixar-la que sigui independent? Ah! Resulta que és econòmicament, la comunitat més poderosa d'Espanya.
Si fos una zona desèrtica, sense recursos propis, segur que seria independent.
Gràcies a Catalunya, mitja Espanya ha sobreviscut i sobreviu.
Moltes regions espanyoles tenen infraestructures impressionants, que sense l'ajuda de Catalunya no haurien mai somiat.
Les autopistes són gratuïts i a Catalunya de pagament
I si alguns espanyols d'idees radicals pensen el contrari, la solució és fàcil: no volem a Catalunya, la volem fora d'Espanya, que es faci independent per que no ens importa.
Solució justa, que els catalans agrairien i molts espanyols nacionalistes centralistes, radicals franquistes i falangistes sobretot, també. Així s'acabarien els problemes polítics, i tan amics.
A veure si un dia s'animen i ho fan!
| 11 de setembre de 2013. Manifestació catalana pel dret a decidir. 1.600.000 persones |
CATALONIA IS A NATION
CATALONIA A NEW EUROPIAN STATE
Aquestes eren les pancartes més significatives de la manifestació.
En fi, espero que aquest breu i resumit relat de la història del naixement de Catalunya com a nació, com a país, principat o república us hagi estat grat.
Una de les nacions més antigues d'Europa, que malgrat el seu poder en èpoques passades, va passar a mans d'invasors que la van fer seva, arrasant moltes vegades, i que no la volen deixar en pau. El poble català només vol viure en pau i que no s'abusi dels seus drets com a estat, i que es respectin els seus costums i la seva llengua pròpia.
Estem molt orgullosos de la nostra llengua que és més antiga que el castellà, i que en temps passats es parlava a tota la Mediterrània, a més dels nostres països catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada