dijous, 29 de desembre de 2011

CONCERT DE NADAL 2011 - ANUNCI


El Concert de Nadal de 2011 es farà el
DISSABTE, 7 DE GENER DE 2012,
al Casal Familiar de Sant Iscle de Vallalta,
a 2/4 de 8 del vespre.


El repertori del cor és molt extens, pel que cada any intenten canviar les cançons de nadal. Aquest any, cantaran aproximadament unes 18 cançons, totes seguides.

Algunes d'elles són noves en el seu repertori, amb arranjaments del seu director Antoni Espiell Saleta, que com en ell és habitual, porta treballant les veus del cor des de fa mesos per a assolir aquesta perfecció en la interpretació, que solament ell és capaç de treballar.


Us esperem a tots.

ELS CANTAIRES DE SANT ISCLE US DESITGEM 
BON ANY 2012 !


divendres, 23 de desembre de 2011

SANT ESTEVE

Tradició típica catalana. Molt celebrada a Catalunya i Balears, el 26 de desembre, després de Nadal.
Aquest costum també se celebra a Anglaterra i a la República Txeca.
A Catalunya, les famílies es reuneixen després de Nadal per a fer un menjar tots junts.  El dinar consisteix en canelons,   que es fan amb la carn sobrant (no confondre amb les sobres) del dia de Nadal.
I si no disposem de carn sobrant perquè sou uns golafres, doncs es reserva carn de porc o de vedella, per a fer-los.




Sant Esteve, San Esteban, Sant Stephanos, ........
¿Però qui era Sant Esteve ? ...el primer màrtir cristià!

La figura de San Esteve s'enquadra a principis del segle I, moment en el qual el Cristianisme era considerat una secta més del Judaisme.
Segons els Fets dels Apòstols, Esteve era el líder dels set diàconos nomenats pels apòstols en defensa dels jueus helenistes, això és, aquells jueus de la diàspora que parlaven grec a pesar de viure a Jerusalem. Des d'aquesta posició, Esteve denunciarà les preferències que l'Església donava als jueus hebreus enfront dels jueus helenistes, condemnant al seu torn l'ús del Temple de Jerusalem com seient de la idolatria contrària a la Llei de Moisés i afirmant que només Jesús estava nomenat a espiritualitzar el culte del temple.

Aquestes idees xocaran amb els interessos materials de la casta sacerdotal i amb les creences del poble jueu, el que acabarà incomodant als fariseos d'algunes sinagogues, qui acusaran a Esteve davant el Sanedrí de blasfemia contra Moisés i contra Yahwé.
L'assemblea ho considerarà culpable i Esteban serà lapidat als afores de Jerusalem mentre, segons la tradició, aquest orava pels seus botxins, dient: "Senyor, no els prenguis en compte aquest pecat". Entre els participants es trobarà el futur San Pablo, encara que les fonts ens diuen que aparentment no va participar en el martiri, sinó que es va limitar a cuidarla roba dels quals ho feien. 


San Esteban va morir apedregat
A la mort d'Esteban, el grup dels helenistes es dispersarà per Palestina i l'Antoquía, on la prèdica es farà fins i tot als pagans. El martiri de San Esteban suposarà el final del Cristianisme com secta del Judaisme, al separar el culte cristià del culte jueu practicat a Jerusalem. Els helenistes asseuran les bases del Cristianisme concebut com una religió universal, no exclusivament jueva, concepte que més tard durà a la seva màxima expressió San Pablo i que es ratificarà en el Concili de Jerusalem

Referència:

dijous, 22 de desembre de 2011

EL CAGANER


Figura típica en Cataluña del Betlem nadalenc.
La figura tradicional del caganer és un pagés vestit amb les seves robes típiques que està fent les seves necessitats. Diu la tradició que aquesta figura en el Betlem, porta bona sort.

Normalment, aquesta figura es col·loca en un lloc discret del Betlem. Mai en primer plànol per respecte al naixement.

La figura està acceptada per l'església catòlica com un personatge més del típic Belén nadalenc.
Aquesta simpàtica figura ha estat adoptada per altres regions d'Espanya, fent-la seva amb el nom de cagón o cagador, però la tradició catalana del caganer es remunta al segle XVII, pel que no cap cap dubte sobre la seva originalitat i autenticitat.

La figura és tan popular que des de fa un temps es vénen fent figures de personatges cèlebres, tant del món de la política com en el de l'esport, i fins i tot del propi Papa.

Barack Obama
David Villa
Carles Puyol
El Papa



Fernado Alonso
Albert Einstein
Michael Jackson


dimarts, 20 de desembre de 2011

ELS ALMOGÀVERS


Quan els exèrcits catalans en 1245 van arribar les fronteres de Castella en la seva obstinació de recuperar les terres que havien estat envaïdes pels moros, el primer que es van plantejar és com podrien continuar lluitant.
Va ser Pera III d'Aragó el qual va reclamar per a si l'herència del tron de Sicília en 1282.
En la illa regnava Carles d'Anjou partidari del Papa, Els gibelinos opositors al rei imposat pels partidaris del papa, nomenats güelfos, no estaven d'acord i no sabien com treu-se de damunt aquesta imposició.

El rei Pera, com comte de Barcelona, no tenia dret a la corona siciliana, però com estava casat amb la princesa Constança, de Hohenstaufen, que si que els tenia, va envair la illa i va derrotar amb relativa facilitat als usurpadors francesos partidaris del Papa.  A partir d'aquest moment seria reconegut com Pera el Gran.
Però l'artífex de la victòria contra els angevinos va ser Roger de Flor, cabdill militar de les tropes almogàvers.
Roger de Flor tenia una gran experiència militar. Havia estat templari, creuat i pirata, abans de fer-se càrrec de les tropes almogàvers a Sicília.
Els almogàvers eren soldats de formació disciplinària més dura que els espartans. La majoria eren procedents de pobles dels Pirineus. Tenien un entrenament duríssim. Menjaven solament una vegada cada tres dies. No duien armadura ni casc. 



Solament la seva llança, la seva espassa i els seus dards com armes secundàries. La seva arma principal era l'afilat "chuzo", una espècie de llança curta com la qui duien els serens antigament, i la seva paga, el que podien recollir després del combat de les seves víctimes.   
Estaven acostumats a dormir a l'aire lliure. Vivien solament per a la guerra. 

Roger de Flor
A partir d'aquest moment, la cosa no pararia i així és quan comença la conquesta del sud d'Itàlia i de Grècia.
Va ser quan el rei de Bizancio, atemorit per l'amenaça dels turcs, demana l'ajuda dels almogàvers.

Roger de Flor demana a canvi un títol  nobiliari, i una esposa noble. Una vegada concedits ambdós desitjos, part cap a Constantinopla amb 7000 almogàvers.
En el seu primer enfrontament contra els turcs, l'any 1304, els  almogàvers al crit de "Desperta Ferro!", van destrossar a l'enemic infringint-los una duríssima derrota amb més de13000 morts.  L'exèrcit de Roger de Flor i de Berenguer de Rocafort va envair Turquia, enfrontant-se a un exèrcit de 40000 soldats turcs.

Els almogàvers van començar a cridar llançant-se sobre els turcs, que davant aquells soldats tan temibles, van sortir espaordits, deixant més de 18000 morts en el camp de batalla. L'emperador de Bizancio va nomenar César a Roger de Flor. 
Roger de Flor i els seus generals van ser convidats amb un monumental menjar i una vegada acabada, quan estavan mig borratxos i més confiats, van ser vilment assassinats.
A l'assabentar-se els temibles soldats aragonesos-catalans, es van dedicar durant dies a arrasar i matar a tot el que es creuava en el seu camí.
La coneguda "Venjança Catalana" encara és recordada avui dia. Diuen les cròniques que van matar a més 26.000 bizantins.
Quan van desaparèixer els seus cabdills, Berenguer de Rocafort i Berenguer d'Entença, en els seus enfrontaments amb les tropes bizantines, els almogàvers van formar el nomenat Consell de Dotze, posant-se al servei dels francs assentats a Grècia des dels temps de les Creuades.

Novament van ser traïts i els almogàvers no ho van dubtar. Van matar als barons francs i es van quedar amb les seves propietats. Van fundar els comtats d'Atenes i Neopatria, en els quals van romandre durant 80 anys mes.
Després de la invasió dels turcs en el segle XV, els comtats dels temibles almogàvers van desaparèixer.

Els almogàvers van passar a formar part de la història i de la llegenda.

diumenge, 18 de desembre de 2011

CAGA TIÓ

Els tiós de l'avia Rosa, a Sant Iscle de Vallalta, per els seus néts, la Paula y en Carles.
Una de les tradicions nadalenques més típiques de la nostra terra és el CAGA TIÓ.

Segons el diccionari de la llengua catalana: Tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat.  Tronc gros que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals. Fer cagar el tió.

Aquesta festa també és popular en algunes parts de la antiga Catalunya Nord, com Occitania i l'Alt Aragó.

A partir de la festa de la Inmaculada Concepción ( 8 de desembre ), es dóna el Tió un poc de "menjar" totes les nits i en general es cobreix amb una petita flassada perquè no tingui fred a la nit. Si no se li dóna per a mejar, el tió cagarà sal, all o ceba i la canalla es quedarà sense regals.

Normalment en les llars catalanes, el Tió es col·loca al costat de la xemeneia. 
En la nit de Nadal, els nens li peguen pals perquè cagui, i el Tió comença a cagar regals, normalment petits ja que els grans els portaran els Reis Mags. Aquests regals petits consisteixen en caramels, dolços, contes, torró, neules, etc.

AL mateix temps que els nens li peguen al Tió perquè cagui, li canten cançons típiques pera aquest moment.
Hi ha infinitat de cançons en tota Catalunya, i com exemple, aqui teniu la més típiques.

Cançó típica del Tió en l'Alt Maresme:
-Tió, tió, caga torró, si no tens més, caga diners,
-si ja tens massa caga una carbassa.

En Barcelona es canta:
-Caga tió, si no et donaré un cop de bastó

En Girona:
-  Tió, tió, caga torró; si no vols cagar no et donaré menjar.



dijous, 15 de desembre de 2011

CANÇÓ DE L'ESTRELLA

Brillant el cel,
com una gran llanterna,
l'estrella està,
senyalant el camí,
i els pastors,
sortint de la cabanya,
la veuen lluir.

Oidà. Oidà, que es un senyal diví.

Allà al portal,
damunt de quatre palles,
en carn mortal,
veurem l'infant diví,
amb Sant Josep
i la Verge María
i als peus un Serafí.

Oidà, Oidà, que es un senyal diví.

Els Reis d'Orient
tot venin de llurs terres
porten presents
d'encens de mirra i d'or,
per oferir al Fillet de María
que ens ve a redimir.

Oidà, Oidà, que es un senyal diví






dilluns, 12 de desembre de 2011

MISSA DEL GALL 2011

El dia 24 de desembre, a les deu de la nit, Els Cantaires de Sant Iscle, van cantar en la missa del Gall de Sant Iscle de Vallalta. 

L'Església estava plena de gom a gom. Ni un seient lliure. Molts assistents a la missa




En l'entrada, com cada any ve sent habitual, estava el pessebre vivent integrat per nens del poble.
Ho formaven: Adrià i Mireia, Xavi i Alba, Claudia, Sara, Silvia, Jenina, Laia i Meritxell.


diumenge, 11 de desembre de 2011

ACTUACIÓ A SANTA SUSANNA - 10-DEC-2011

Dissabte passat, dia deu de desembre de 2011, l'Associació d'Amics de la Sardana de Santa Susanna celebraven el dinar de germanor pre-Nada 2011, en el restaurant del Càmping Bon Repòs, on es menja de debó.
Els Cantaires de Sant Iscle van ser convidats per amenitzar la Festa.



Hem d'agrair des d'aquí la calorosa rebuda amb que van ser tractats els cantants i les seves senyores, especialment per part del seu president Enric Viusà i de la seva senyora.

També hem de destacar l'amable tracte per part dels tots components del restaurant, especialment al seu gerent, Sr. Joan.



dimecres, 7 de desembre de 2011

ADESTE FIDELIS



L'origen d'aquesta famosa cançó és una mica difús. Se li atribuïx a Sant Buenaventura encara que no es trova entre les seves obres.

En Anglaterra, en 1797, és quan es comença a escoltar, en la missió portuguesa. Per això, en principi, a aquesta cançó se li coneixia per "L'Himne Portuguès".

Tot apunta que aquesta cançó va ser composta pel rei portuguès Juan IV, que va ser un gran mecenes de la música i la literatura. Posseïa un gran biblioteca, possiblementla més gran del món, i va ser en una d'aquestes biblioteques, on es van trobar dos manuscrits d'aquesta obra.

Aquests escrits (1640) són anteriors a la versió de 1760 feta per Francis Wade.


             La primera partitura que es coneix escrita per Francis Wade


Mi Si7 Mi Si7
Adeste fideles, laeti triumphantes
La Si7 Mi
Venite, venite in Bethlehem
Mi Si7 Fa# Si7
Natum videte, regem angelorum
La Si7
Venite adoremus, venite adoremus
Mi Si7 Mi
Venite adoremus Dominum.

En grege relicto, humiles ad cunas,
vocati pastores approperant.
Et nos ovanti gradu festinemus.
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus Dominum.
Aeterni Parentis splendorem aeternum,
Velatum sub carne videbimus
Deum Infantem, pannis involutum.
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus Dominum.
Pro nobis egenum et foeno cubantem,
Piis foveamus amplexibus:
Sic nos amantem quis non redamaret?
Venite adoremus, venite adoremus
Venite adoremus Dominum.

L'ANGEL I ELS PASTORS



Nadala Tradicional Catalana

         Mi
Pastorets de la muntanya
                      La      Mi          La      Mi
que viviu amb gran recel, amb gran recel:
           La                 Mi
desperteu, veniu depresa
             Si7                Mi
que n'és nat el Rei del Cel,
           La                 Mi
desperteu, veniu depresa
             Si7                Mi
que n'és nat el Deu del Cel.


Mi
Cap al mig dia canta i refila:
                       La           Mi
toca en Pasqual repica el timbal,
La           Mi   La           Mi
rampataplam, rampataplam!
              La               Mi
Que son festes d'alegria,
              Si7              Mi
Pasqües Santes de Nadal!
              La             Mi
que son festes d'alegria,
              La               Mi
Pasqües Santes de Nadal!

Qué és aquest soroll que sento,
a aquesta hora en el corral..en el corral?
Espereu, que si jo baixo
sabreu qui és en Pasqual,
espereu que si jo baixo
sabreu qui és en Pasqual.

Cap al mig dia, canta i refila...........

 Ai Pasqual, no t'hi enfadis,
car jo sóc l'àngel del cel, l'angel del cel
que aquí vinc a anuciar-vos
que ja és nat el Rei del Cel.
que aquí vinc a anuciar-vos
que ja és nat el Rei del Cel.

Cap al mig dia, canta i refila...........

AY DEL CHIQUIRRIQUITÍN


Nadala popular d'Andalucía

CORO
La
Ay del chiquirritín, chiquirriquitín,
                        Mi7
metidito entre pajas, 

ay del chiquirritín, chiquirriquitín, 
                                   La
queridí, queridito del alma. 


 La      
Por debajo del arco,
             Mi7
del portalito, se descubre
                             La
a María, José y al niño. 


CORO 


Entre un buey y una mula, 
Dios ha nacido,
y en un pobre pesebre le han recogido. 

Fotos de Josep Mª Auladell

Josep María Auladell ens envia aquestes precioses fotos d'exposició de la nostra naturalesa tan bella i diversa.

Gràcies Josep María per la teva col·laboració.





dilluns, 5 de desembre de 2011

DINAR DE GERMANOR 2011

El dia 26 de novembre de 2011, es va celebrar el dinar de germanor del grup Els Cantaires de Sant Iscle, en el restaurant   Lourdes d'Arenys de Munt.
Després d'un menú estupend, com sempre és habitual en aquest restaurant, i d'una exquisida atenció del servei, els Cantaires de Sant Iscle, animats per l'extraordinària veu del seu tenor solista, Goyo, van començar a cantar cançons típiques, fins que Quico García, amb la seva acordió i la seva simpatia, va fer que tots els cantaires, las sevas dones  i alguns clients, s'unissin als seus cants d'havaneres i cançons populars.


Goyo i  Mercè

Josep Mª Valencia i Pere, xerrant.

diumenge, 4 de desembre de 2011

UN LLOP DE MAR


UN LLOP DE MAR
Havanera            Lletra i música: Ramón Carreras i Perich


Amb setanta anys a l'esquena
la pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s’hi passeja un avi. 
Tota una vida gronxat per les ones
amb son bastó caminant a l'atzar
contemplant la nit serena
s’hi passeja un llop de mar. 

Quan el temporal i la tramuntana
inflava la vela d'un vell bergantí
jo el veia aferrat al pal de messana
cridava ben fort, EL MAR ES PER MI!

Ara que ja es vell, i al vespre no marxa
ja no va a la pesca, ja no té companys
només va a passeig i enyora la xarxa
camina feixuc, pel pes de tants anys.