dijous, 31 de març de 2011

MARINER DE TERRA ENDINS



Lletra: Narcisa Oliver
Música:Josep Bastons

Vaig coneixer un vell pastor
que ses ovelles menava.
Cada jorn de sol a sol
amb sa flauta acompanyant,
eixa tonada cantava: (bis)


«Com sera el mar?
serà blau i gran com diuen?
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu
es queda pIe d'enyorança.
Digue'm tu sol, que vens d'una altra contrada:
Has vist el mar?

Tota la vida he viscut
aquí al pla de muntanya,
i que diners no he tingut
per veure la costa llunyana.
Sé que hi ha el Mediterrà,
que té l'encís de donzella,
sé que hi ha barcos de vela,
i sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i vénen
al compas de l'havanera.

«Com sera el mar?
serà blau i gran com diuen?
serà veritat que de nit és com la plata?
Tothom qui el veu
es queda pIe d'enyorança.
Digue'm tu sol, que vens d'una altra contrada:
Has vist el mar?

Calella de Palafrugell
Hi ha grups d'havaneres que ho fan realment molt bé. 
A pesar de no ser molt coneguts. 
I und'aquests grups és "MORRALA" Veus perfectament conjunyides i un formidable respatller de l'acordió.

Val la pena veure'l.

LA BARQUETA



Havanera de J. Bartomeus

Rem
De Garví  lo vent avança,
ja s'atansa cap al mar
             Do            Rem       La
la barqueta aparellada, ben està
sí ben està.

Rem
Ja les ones ondulant-se,
a la platja van lliscant,
           Do           Rem
la barqueta ens espera,
   La
salteu nines i endins va,
al mar.

Re
Dins la barqueta la meva aimada
                                  La
balancejada a dins del mar,
la dolça brisa, la marinada,
                                  Re
la nostra barca farà gronxar,
              La          
anem remant, anem remant
              La
l'aigua tallant, l'aigua tallant
                    La
vés-me escoltant.

Re
Nineta de ma vida,
                      La
tu ets el meu tresor,
la imatge que jo estimo,
                  Re
regalem una flor.
La flor que vull donar-te,
                   Sol
amor meu del cor,
                           Re
la flor que jo et regalo,
La                         Re
va junt amb el meu cor,
Re                  La
sí amb el meu cor,
Re
amb el meu cor.

MARIA DE LES TRENES






"Aquesta deliciosa sardana, va ser dedicada a una noia que tenia prop de vint anys l’any 1950 i que es diu Maria Pagès i Coll, nascuda a Banyoles l’1 de desembre de 1930 i filla de Josep Pagès i Maria Coll".  Segons Sebastià López (Caldes de Malavella).

Música: Josep Saderra i Puigferrer
Lletra: Ramon Ribera i Llobet

MARIA DE LES TRENES
La Maria de les trenes,
en mirar-la tot passant,
feia defugir les penes
la bellesa d’un instant,
convertit després en cant.

Quin respecte el seu posat
tan senzill, ple de sorpresa !

Resplendia la bondat,
la virtut i la franquesa
i el cabell tan ben trenat.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
la promesa d’un amor feliç;
i la joia que t’espera,
la saps veure
amb llum de somni en l’encís.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
claredat d’infinit.

Maria, les teves trenes
són un lligam d’espigues d’or.
Maria, les teves trenes
són la beutat i l’amor.

Joiosament d’aquelles trenes
hem de recordar que foren el neguit
de l’abrivat galant.
I ara que és mare la Maria,
l’hem de venerar
perquè el seu fruit d’amor,
el bressa tot cantant.

 La ra la...

Saltironant reviuen les belleses
d’un passat d’alegre joventut,
el més bonic tresor.
I de l’encís d’aquelles trenes
i del pentinat, ens queda solament
el seu record.

Tinc el plaer de posar-vos aquest vídeo, penjat en internet per "pillinapillina" però que no ens ha deixat el nom del grup de cantaires. És una de les millors versions que he escoltat d'aquesta cançó.

divendres, 25 de març de 2011

LA CAÑA DULCE



Havanera Popular

Estando yo una mañana
triste y lloroso mirando al mar
me encontré con una mulata
que me mostraba su delantal.
me encontré con una mulata
que me mostraba su delantal.


Quiéreme niña, quiéreme niña,
quiéreme siempre,
quiéreme tanto, quiéreme tanto,
como te quiero
y a cambio de eso, yo te daré...

La caña dulce, la dulce caña,
la caña dulce y el buen café.
La caña dulce, la dulce caña,
la caña dulce y el buen café.

-----MÚSICA-----------------

Sus ojos eran azules
como las olas del ancho mar
y su cinturita curvada
como la caña del pescador .

Quiéreme niña, quiéreme niña,
quiéreme siempre,
quiéreme tanto, quiéreme tanto,
como te quiero,
ay mulatita, salta del mar ...

Que a mí me gusta, que a mí me encanta,
que a mi me gusta tu delantal.
Que a mí me gusta, que a mí me encanta,
que a mi me gusta tu delantal.

En aquest vídeo podreu veure una estupenda versió d'aquesta havanera, cantada pel grup "Mediterrànea"

CATALANS DE LA COSTA



Lletra i música de Francesc Salse

CATALANS DE LA COSTA
Recordo amb enyorança
que anàvem a pescar,
el pare m'ensenyava
tots els secrets de la mar.
Cantàvem havaneres
i valsos mariners,
i amb molta alegría
sempre ho passàvem molt bé.

Som catalans de la costa,
i no podem pas passat sense el mar,
estimem la nostra Pàtria
perquè ho portem dins del cor.

Les cançons mariners
tothom les vol cantar,
perquè sovint ens porten
records d'aquells temps passats.
Feliços aquest vespre
aquí ens gronxarem,
amb sardines a la brasa
i el cremat ens cruspirem.

Som catalans de la costa,
i no podem pas passat sense el mar,
estimem la nostra Pàtria
perquè ho portem dins del cor.

Cantàvem havaneres
i valsos mariners,
i amb molta alegría
sempre ho passàvem bé.

Som catalans de la costa.........

EL CANÓ DE PALAMÓS



Vals mariner de Josep.Lluis Ortega Monasterio

EL CANÓ DE PALAMÓS
La#
El canó de Palamós
Ben mirat que n’és d’hermós
                                Fa
Ja fa temps que esta callat
La#
Ja fa temps que mira el mar
Amb el ventre rovellat
            Fa             La#
Quatre rodes i un forat

La#
De la boca del canó
Nomes surten els records
                                    Fa
De les guerres d’aquell temps
La#
Quan la gent de l’Empordà
De la selva i el Vallès
         Fa              La#
Es mataven per no res

La#
Escolteu la seva veu
O canons de tot el mon
                        Fa
I la gent de tot arreu
      La#
No mes guerres, no mes morts
No mes bombes ni mes focs
La#      Fa             La#
Soc el canó de Palamós


Si els canons de tot el mon
Fossin com el vell canó
Que tranquil està dormint
Blancs i negres dins del cor
Portarien una flor
La rosa de Jerico

Escolteu la seva veu.......

Aquí podeu veure un vídeo d'aquesta cançó interpretada pel grup d'havaneres "Trams"

ROSA DELS VENTS

A la voreta del mar
hi tenim una barqueta
blanca i blava de color
amb dos rems i blanca vela.

Té per nom Rosa dels Vents
i té gràcia marinera
quan navega mar endins
al compàs d'una havanera.

A les coves d'en Gispert
anirem a punta d'alba
per veure com surt el sol
al vaivé de les onades
i com dos enamorats
ens direm dolces paraules
i ens farem uns petonets
arraulits dins nostra barca.

Seràs tu, Rosa dels Vents,
nostra flor més estimada
per guardar, Rosa dels Vents,
el secret d'una besada.

A la voreta del mar
una nit clara i serena
tot jugant farem l'amor
amor de mar i sirena
i a la Rosa dels Vents
que a les nostres mars navega
i cantarem la cançó
que el mar ensenya

A les coves d'en Gispert...

LA CATALANA

Allá en la Habana
como en Tampico
en Puerto Rico
y en Veracruz
la más bonita,
la más galana,
la catalana
que adoro yo.

Sus trenzas no tiene fin,
sus ojos luceros son,
sus dientes puro marfil,
su boquita es un piñón.

¡Ay que placer
quien fuera dueño y marido
de esta mujer!

¡Ay que placer
quien no haya visto habanera
que venga a ver!

GELOSA D'UNA GAVINA



Lletra i música: Antònia Vilàs


El pescador es va endinsant
en vers la mar que fa estona
somrient l’està esperant
i el rep amb el bes de l’ona

El pescador sospirant
rep la besada de l’ona
i com ho fa tot amant
als seus braços s’abandona.,
i com ho fa tot amant
als seus braços s’abandona.

La mar bressola la barca
mentre que el bon pescador
d’ella la vista no aparta
doncs ella és el seu amor
la mar bressola la barca
i ell li somriu amb amor.

En contemplar una gavina
del mar els ulls ha apartat
la mar que és mansa i divina
de sobte s’esvalotat

Furiosa es frisa al moment
creu que l’amant no l’estima
mes la gavina somrient
li diu a tu és a qui estima,
mes la gavina somrient
li diu a tu és a qui estima

La mar bressola la barca
mentre que el bon pescador
d’ella la vista no aparta
doncs ella és el seu amor
la mar bressola la barca
i ell li somriu amb amor.

L'ESCUDELLA



La cuinera en un racó rentava la patata,
i el cuiner en un altre cantó, prepara la vianda,
l'ajudant a poc a poc, omple l'olla d'aigua,
i la posa al foc sense córrer gaire.
La patata ja és rentada, també llesta la vianda,
ja tenim.....els ingredients, sortirà ben barrejada.

La pilota, en un moment, remena la cuinera,
i el nostre bon amic, ja treu la botifarra,
l'ajudant mandrós talla l'espinada,
i un petit bocí, ja li ha escapçada.
La patata ja s'arronsa, s'estira la botifarra,
léscude.....ja es va fent, sortirà ben barrejada.

L'escudella ja ha bullit una bona estona,
i el cuiner ja vol tastar aquella patatona,
la cuinera li pregunta si la troba bona,
i le diu que sí, i tira la carn d'olla
Fora de l'olla és la carn, s'ha desfet la botifarra,
la cuine.....ja s'escaldat, de les mans se li ha escapat.

La recepta que hem donat, per fer una bona escudella
vigileu....si és que voleu, en fer-la mascle o famella
per fer una bona escudella.

QUE BONITO ES VIVIR

Que bonito es vivir
lleno de felicidad.
Que bonito es vivir
sin que nos aqueje un mal.
Que bonito es vivir
sin llevar esa cruz.

Que bonito es vivir
Que bonito es vivir
los años de la juventud.

La vida es nave de marcha fugaz
donde viajamos siempre llorando
donde arribar,
y en el trayecto, se va pasando
unas veces riendo
y otras veces llorando.

Que bonito es vivir
con deseos de cantar
que bonito es vivir
con amigos de verdad.

Que bonito es vivir
con cariño alrededor
Que bonito es vivir
Que bonito es vivir
con un verdadero amor.

La vida es nave de marcha fugaz........

MY BONNIE

Cançó tradicional, arreglada per Tony Sheridan, que acompanyat dels Beatles en els seus començaments, a Hamburg, la va fer famosa.
Era l'any 1963 quan es va grabà.
Posteriorment s'han fet moltes versions, però sempre amb referència a aquesta.

MY BONNIE
Perdut en la inmensa mar blava
les mans al timó de la anu.
Perdut en la inmensa mar blava
sols penso a tornar al teu costat.

Bring back, bring back
Bring back my Bonnie to me, to me.
Bring Back, bring back,
My Bonnie, my Bonnie to me.

De nit estirat, jo somio
els dies joiosos passats,
De nit estirat, jo somio
que no trigaran a tornar.


Bring back, bring back
Bring back my Bonnie to me, to me.
Bring Back, bring back, 
My Bonnie, my Bonnie to me.

Un temporal va inflar les veles
i tots el vaixels van cruixir.
Un temporal va inflar les veles
i va encaminar-nos a port.

Bring back, bring back
Bring back my Bonnie to me, to me.
Bring Back, bring back, 
My Bonnie, my Bonnie to me.

Contens tots el mariners canten,
ja veuen la fi dels seus mals.
Contents tots els mariners canten
i jo penso en el meu cor.

dimarts, 22 de març de 2011

REPERTORI HISTÒRIC DE CONCERTS D'HAVANERES I CANÇONS

ELS CANTAIRES DE SANT ISCLE
Recopilació de cançons que el grup ha interpretat en els concerts d'estiu, que cada any oferixen en el mes d'agost, a Sant Iscle de Vallalta. 
Encara que el grup ve oferint aquest concert des de l'any 1983, aquesta recopilació comença en 1999. 
(Al costat i entre parèntesi trobareu l'any que la van interpretar).

 A la Plaça hi ha Sardanes (2009)
 Al Pla de l'Empordà (2001, 2002)
 Aromes de Queralt (2004,2007)
 Ball de Rams (2001)
 Bona Festa (2001, 2002)
 Cala Montgó (2001, 2005, 2009, 2012)
 Cançó d'amor i de guerra- Cor de Forjadors (2010)
 Cançó d'amor i de guerra- Eloi i Cor General (2008, 2010)
 Cançó d'amor i de guerra- En el Vallespir (2003, 2010)
 Cançó d'amor i de guerra- Evocació al Pirineu (2010)
 Catalans de la Costa (1999, 2002, 2005)
 Catalunya plora (2006)
 Ciutat de Parella (2011)
 Companys de la tabola (2003)
 Dones d'Aigua (2001)
 El canó de Palamós (1999, 2007, 2011)
 El Cant del Poble (2001, 2009, 2010, 2011)
 El mar, el vell i la barca (2008, 2010, 2012)
 El Meu Avi (1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012) 
 El Timoner de Ferràn (2009)
 Els Braus del Nort (1999, 2001, 2007, 2012)
 Els Cantaires de Sant Iscle (2000, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2012)
 En Ton Paleta (2010)
 Es la Moreneta (2003)
 Gelosa d'una gavina (1999, 2002, 2012)
 Girona m'enamora (2006, 2008)
 Glòries de Sant Iscle (1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2010, 2011, 2012)
 Havanera de Sant Iscle (2002, 2012)
 Joc de records (2012)
 L'Escudella (1999, 2003)
 L'Emigrant (2006, 2008)
 L'Empordà (2011)
 L'Havanera del Vallés (2000, 2004, 2006)
 La Hamaca (2011)
 La barca d'en Joan (2012)
 La Barqueta (1999, 2001, 2005, 2009, 2011)
 La Bella Lola (1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012)
 La Caña Dulce (2000, 2003, 2009)
 La Catalana (1999, 2005)
 La Ciutat Cremada (2001, 2007)
 La Colombiana (2003, 2005, 2007)
 La Cotorrita (2012)
 La Dama del Pai-Pai (2012)
 La flor de Catalunya (2011)
 La Garrafa (2003, 2010)
 La Gavina (1999, 2002, 2003, 2008, 2010, 2012)
 La Ghirlandeina (2007)
 La Ginesta (1999, 2002, 2009)
 La Golondrina (2009, 2010)
 La Paloma (2000, 2003, 2008, 2011)
 La Puntaire (2004)
 La Reina del Placer (2000, 2004, 2008, 2010)
 La Rosa del Port (2003, 2004, 2006, 2007, 2008)
 La Sirena de Begur (2004)
 Les Veus del Mar (2002, 2003, 2005)
 Lluny de ma Pàtria (2004, 2008)
 Lucero de la mañana (2007, 2008, 2011)
 Maitetxu mía (2006)
 Mar de Sant Pol (2010, 2011)
 Mare, vull Ser Pescador (1999, 2002, 2005, 2010)
 Mariner de Terra Endins (1999, 2004, 2009)
 Marinesca (2005, 2006, 2008, 2012)
 Mi Cuba (2004) 
 Mi madre fue una mulata (2008)
 Migdiada (2000, 2006)
 Morucha (2009, 2011)
 My Bonnie (1999)
 Nit d'estrelles (2001, 2005)
 Oh Sole Mio (2009)
 Oreneta Gentil (2008)
 Paloma querida (2004, 2005)
 Passeig del Carme V (2000)
 Popurri popular català (2009, 2010, 2011,2012)
 Prop del Mar (2006, 2007, 2010)
 Prop d'una barqueta (2002, 2003)
 Quan jo tenía pocs anys (2000)
 Que bonito es vivir (1999, 2000, 2002)
 Rosa dels vents (1999)
 Rosina (2004, 2007)
 Salió de Jamaica (2003, 2005)
 Sota el mas ventós (2000, 2001, 2007)
 Tornaré (2011)
 Torroella Vila Vella (2005)
 Torrevieja (2000, 2001, 2004, 2006, 2009)
 Una Vela Llatina (2005, 2006)
 Un llop de mar (2005, 2012)
 Vell Pescador  (1999, 2004)
 Visions del matí (2000)



Històric de les dates dels concerts de "ELS CANTAIRES DE SANT ISCLE" en Sant Iscle de Vallalta:


21 d'agost 1999
19 d'agost 2000
18 d'agost 2001
24 d'agost 2002
16 d'agost 2003
21 d'agost 2004
  ? d'agost 2005
12 d'agost 2006
11 d'agost 2007
  9 d'agost 2008
  8 d'agost 2009
14 d'agost 2010
13 d'agost 2011
11 d'agost 2012

VELL PESCADOR



Vals mariner, compost per: Josep Antoni Pujol.

VELL PESCADOR
Introducció:  Do - Sol - Do
Do
Vell pescador, que se'n va anar
            Sol
a viure molt lluny del seu mar,
sentat al sol, d'un vell carrer,
         Sol7                  Do
cantava un vell vals mariner,
tenia barca, tenia rems,
 Sol
tenia molta força a les mans,
per anar a pescar amb il-lusió,
             Sol7                  Do
i veure el sol sortir a l'horitzó,
                                         Fa
i tot de cop se li acosà un infant:

    Fa                               Do
-"digues-me tu, que hi has estat,
    Sol                               Do
...digues-me com és el teu mar".

Do                               Sol                                         Do
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
Do                               Sol                                         Do
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal.
Do                               Sol                                         Do
El mar és molt bo, el mar és molt blau, el mar és calma i és temporal (temporal)
Do                               Sol                                         Do
El mar és bo, el mar és blau, el mar és calma i és temporal (temporal).

Vell pescador, que se'n va anar,
a viure molt lluny del seu mar,
sentat al sol d'un vell carrer,
cantava un vell vals mariner,
i si Déu vol, petit infant,
un jorn jo hi tornaré,
menjant la pols del vell camí
sempre mirant l'est, mirant al mar,
on vaig passar amb il-lusió, tants anys,
-"enyoraré o ploraré,
...o potser, cantaré".

El mar és bo, el mar és blau,
el mar és calma i és temporal.

Hi ha un grup d'havaneres que tenen la virtut de cantar de forma perfectament acoblada. És un dels millors grups d'havaneres que he escoltat. Instrumentalment i vocalment ho broden en aquesta versió de "Vell Pescador". 
Estic parlant del grup "Xamfaina"

Diari EL PUNT 23-08-1999

Com part de la història dels CANTAIRES DE SANT ISCLE, aquí teniu un reportatge aparegut fa anys, i que us serà de grat record per a totes aquelles persones seguidores d'aquest grup.

El diari El Punt, en data 23 d'agost de 1999, va editar en la pàgina 7, un comentari sobre la cantada d'havaneres dels Cantaires de Sant Iscle.

El reportge ho signava Xavier Aragonés.


"EL POLIESPORTIU S'OMPLE COM MAI PER ESCOLTAR LES HAVANERES I CANÇONS DEL CANTAIRES DE SANT ISCLE"

"La cantada d'havaneres a càrrec del grup Els Cantaires de Sant Iscle va ser un éxit rotund. Els veïns del poble, tant petits com grans, no van faltar dissabte a la nit a aquesta cita amb la música que va tenir lloc al poliesportiu municipal amb motiu de la dissetena edició de la Festa de la Maduixa, inclosa dins del programa de festes d'estiu de la vila. L'acte va començar amb un petit retard  respecte a l'horari previst, fet que no va semblar que preocupés gaire als assistents. Abans de començsr la seva actuació, els Cantaires de Sant Iacle van agrair l'assistència del nombrós public que omplia el pavelló i la col-laboració de les diferents entitats que van donar soport a la realització de l'acte. Tot seguit van iniciar un repàs del seu repertori, compost per havaneres conegudes per tothom i cançons populars catalanes. Els assistents van poder acompanyar els músics amb les seves veus gràcies al programa del concert, on figuraven els textos de totes les cançons que van interpretar.. A més de gaudir de les havaneres dels Cantaires, tots aquells que es van acostar al poliesportiu van poder degustar el rom cremat i les coques casolanes que es van preparar especialment per l'ocasió, i que van tenir molta acceptació entre els assistents. El públic va acomiadar el grup amb forts aplaudiments després d'una entretenguda vetllada en què tots van passar-s'ho d'alló més bé. Pocs instants després va tenir lloc el gran ball de la Festa de la Maduixa amb el duet Alfonso Romero y Marcos. D'altra banda, ahira la tarda es va celebrar la festa de la Mare de Déu de la Salut, amb l'eucaristia en honor de la Verge i després una audució de sardanes. Els habitants de Sant Iscle de Vallalta hauran d'esperar fins al 5 de setembre per el següent acte de les festes d'estiu d'aquest any, que serà la desfilada i exhibició, canina que organitza el Club Caní Tres Turons. Alguns actes de les festes que ja s'han realitzat al llarg d'aquest mes d'agost són l'exposició de programes i cartells de cinema, sessions de cinema a la fresca i la tercera edició de la marxa popular del poble."



dilluns, 21 de març de 2011

EL VIROLAI

Monestir de Montserrat
Coneguda també com "Rosa d'Abril", va ser durant els anys de la dictadura franquista, substitut improvisat de "Els Segadors" com  l'himne nacional de Catalunya, ja que aquest estava prohibit.


Es un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, lletra de Jacint Verdaguer, y música de Josep Redonera i Santigós
.
Escolania de Montserrat
Avui dia, visitar El Monestir de Montserrat i no sentir El Virolai és imperdonable.

L'Escolania de Montserrat ho interpreta de forma magistral. Acudeixen visitants de tot el món, no sol per a veure Montserrat  i el seu Monestir, sinó per a escoltar El VIROLAI.


 
EL VIRULAI

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dincs vostre mantell blau.

Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sient per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel


dijous, 17 de març de 2011

EL CANT DE LA SENYERA


Quan Els Segadors encara no era himne oficial de Catalunya, El Cant de la Senyera era considerat com a tal. Composició de Lluis Millet, i lletra d'un poema de Joan Maragall, expressament creada com himne de l'Orfeó Català, es va estrenar a Montserrat en 1896. Prohibida des de 1939 fins a 1960, pel règim franquista. 
  EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

dimarts, 15 de març de 2011

LA SANTA ESPINA

La sardana La Santa Espina constituïx per a la majoria dels catalans, un himne patriòtic.
Forma part de la sarsuela del mateix nom, escrita per Àngel Guimerà, i amb música d'Enric Morera.
Va estar pohibida a l'época de les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

LA SANTA ESPINA
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Aquí us deixo un vídeo de "La Lira", grup que interpreta bastant bé la Santa Espina. Llàstima que el so i l'enregistrament no siguin molt bons, perquè realment, la canten molt bé.
Són els problemes del directe i dels enregistraments improvisats.

dijous, 10 de març de 2011

UN CATALÀ A CANADÀ

Diari íntim:

12 d'Agost
Avui em vaig mudar per fi a la meva nova casa als afores de Toronto. 
¡Que pau que hi ha aquí, tot és tan tranquil i tan bonic!. 
¡Que meravellós  paisatge  i que ciutat tan bufona!. Gairebé no puc esperar per a poder veure les montanyes cobertes de neu, de debò això ...¡és molt maco!. Que bo haver deixat enrere la calor i el soroll de Barcelona, ja no suportava mes la humitat i els mosquits, això si que és preciós. 



14 d'Octubre
¡Això és el més bonic que he vist en la meva vida!. 
Va començar la tardor, és impressionant veure els espectaculars colors de les fulles, passejar pels boscos i poder gaudir d'aquest meravellós espectacle. Aquest matí anant al treball vaig veure un cérvol. Que animal tan bell, lluïx les seves banyes com una corona, sempre amb el cap alçat, és sens dubte el rei del bosc. 
¡Canadà és com estar en el paradís!. ¡Això si que és vida!. 
¡I pensar que vaig estar tants anys en l'infern de Barcelona!. 



11 de Novembre
Cada dia m'agrada més el poble on visc, prop de Toronto. Molt aviat començarà la caça del cérvol. No puc imaginar-me que algú tingui intenció de matar a aquests animals tan bells i inofensius. Ja arriba l'hivern i aviat començarà a nevar. No veig l'hora de conèixer i revoltar-me en la neu. 
¡Això és realment viure!. 



2 de Desembre
Anit va nevar, ¡que alegria!. Em vaig despertar i tot estava cobert de neu, semblava una targeta postal. ¡Que bonic!
Vaig sortir amb la pala per treure la neu del portal de la meva casa i de l'alegria vaig llançar-me i em vaig revoltà per la neu. Després vaig fer boles de neu i les vaig llencà als nens del veí i vam acabar en una guerra de boles de neu. Va estar molt divertit. Que meravellós és viure aquí. La màquina lleva-neus va passar netejant el carrer i vaig tenir que tornar agafar la pala per treure la neu que va llançà en el portal de la casa. 
¡Estic realment feliç!. 



 19 de Desembre
Anit va tornar a nevar, la màquina lleva-neus va tornar a passar i vaig haver de netejar l'entrada al garatge dues vegades. Ja costa arrencar el cotxe i cal anar amb compte per conduir per la  ciudat, però el paisatge que vaig veient a l'anar per al treball és molt bell. 


22 de Desembre
Va tornar a nevar anit. Quan vaig acabà de treure la neu amb la pala, va tornar a  passar la màquina lleva-neus i va omplir un altra vegada de neu bruta tot el portal de la casa.
Avui no vaig poder anar a treballar per culpa de la neu. Estic un poc cansat de tant treure neu amb la pala. Avui vaig trucar al meu cosí de Barcelona i la meva tieta em va dir que s'havia anat amb la família a Castelldefells. La veritat és que estic enyorant un poc el bon temps de les nostres platges.

25 de Desembre
BON NADAL BLANC. Aquí no para de caure aquesta merda blanca, ja tinc les mans plenes de calls per culpa de la pala. Crec que el "cornut" del  xofer de la màquina lleva-neus ha d'estar vigilant des del cantó perquè gens més acabo de netejar, el fill de puta passa i m'ompla l'entrada de neu bruta. ¡Em cago en el fill de la gran puta del xofer!. ¡Vaig haver de passar la Nit de Nadal sol, perquè per culpa de la neu, és impossible sortir!.

27 de Desembre
Anit va caure més merda blanca. Des d'abans d'ahir que estic tancat dintre de la casa, i solament surto per a treure neu amb la pala i mentrestant el mariconàs del meu cosí està gaudint en la platja. Em passo hores en la finestra vigilant al de la puta màquina lleva-neus. Si ho agafo, li tallo els collons.
¿Perquè no utilitza mès la sal per a fondre el gel i la merda blanca?. Ja no tinc força en les mans per a treure neu amb la pala.

28 de Desembre
Avui van caure 60 cm. d'aquesta merda blanca. Em cago en Toronto i a Canadà. Avui resulta que es va trencar la màquina lleva-neus i el molt barrut del xofer va venir a demanar-me la pala prestada.
Li vaig dir que ja vaig trencar tres pales per culpa de la neu bruta que em llença en l'entrada. El meu pobre cotxe encara està sepultat en la merda blanca. ¡Vaig trencar-li la quarta pala en el cap, al mal parit!.

31 de Desembre
L'imbècil del pronòstic del temps del telediari es va tornar a equivocar, no van caure els 50 cm. pronosticats, van caure 90 cm.  Em cago en la seva puta mare. Aquí no hi ha gens aquesta nit per a celebrar l'Any Nou. Ningú pot sortir per culpa d'aquesta puta neu. No s'escolta res en català ni en castellà, ni en la ràdio ni en la tele. Ni tan sols una sardana per a alegrar l'esperit. 

Estic molt cansat. 
Vaig tornar a trucar al meu cosí, però estava en la piscina i no va voler posar-se al telèfon, el mal parit. 
El molt cabronàs està fent una costillada amb els amics, i jo, aquí sense poder treure el nas fora.



5 de Gener
Avui per fi, vaig poder sortir de la casa i buscar una mica per a menjar. Vaig estar quatre hores llevant neu amb la pala per a treure el cotxe de la muntanya de merda blanca en que estava sepultat per més d'una setmana. Per fi després de dues hores de treball i de gastar tres bateries, arrenco. Em cago amb el cotxe, en la neu, en el xofer de la màquina lleva-neus, en el fred i en Toronto.


15 de Febrer
Anit vaig somiar que estava a Sant Iscle de Vallalta, que tenía una casa de cap de setmana i el sol em cremava la cara. Avui em van pagar seixanta-tres dòlars fastigosos per tres dies de treball, gairebé tota la quinzena vaig estar tancat a casa per la neu de merda. El meu cosí en va envià un CD amb havaneres d'un grup popular de la costa, i fa quatre hores que ho estic escoltant. ¡Qui pogués estar en la meva estimada Catalunya en aquest moment !. 


20 de Febrer
Avui vaig poder sortir per a anar al Supermecat. Pel camí se'm creua un cérvol i tractant d'esquivar-lo vaig xocar contra un arbre. Em cago en aquest animal de merda. No se perquè no els enverinen a tots aquests animals que no serveixen per res. L'arranjament del cotxe em va a sortir 3000 dòlars, estic convençut que Déu va fer els cérvols per a fotre'l a un. Els caçadors haurien d'haver acabat amb aquests "putos" cérvols. 


2 de Març
Ahir em vaig rellisquàr en gel i em vaig trencar una cama. Després, el fill de puta de la màquina lleva-neus, pasa i tinc tot el portal de la casa cobert de neu i fang. Vull vendre la casa i anar-me d'aquesta merda de país. Vull menjar unes mongetes amb botifarra i all i oli o una costellada.


23 d'Abril
Ja em van treure el guix de la cama. Truca el mecànic dient-me que al tractar de reparar el cotxe, va descobrir que està tot podrit per baix a causa de la sal de merda que usen pera fondre la neu. Jo no entent parqué se'ls ocorre llençar sal per a fondre aquesta merda blanca. 
¡Em cago en el cotxe, en la neu i en l'Estat de Canadà!.

15 de Maig 
Avui per fi li vaig vendre la casa a un canadenc,  i el cotxe ho vaig haver de regalar. La veritat és que per venir a viure aquí, cal estar boig o ser imbècil per estar en aquesta merda freda i solitària. 
¡És millor la mort !. 
Ja em vaig per a Catalunya. No veig l'hora d'arribar, visca la calor, la humitat i els mosquits. Demà em vaig a menjar una barbacoa de costellas de xai amb torrades i all i oli ,... això sí que és vida.



ACUDITS DE CATALANS





Això és un pare que li diu al seu fill:
- Jordi, veu a dir-li al veí que ens deixi el martell per a clavar un clau.
El Jordi va al veí i torna de seguida.
- Papa, diu el veí que no ens deixa el martell, per que se li gasta.
- Nen, ¡que agarrats que són alguns!. ¡Va, camina, i treu el nostre!.

És un senyor que se li mor la dona fora de Catalunya i va a la funerària a demanar que li posin l'esquela i diu:
- Vull posar una esquela en el periòdic.
- I que vol posar?
- Vull posar "Montserrat va morir"
- Senyor, les primeres 6 paraules són de franc...
El senyor pensa i diu:
- Ah, si? Doncs posi "Montserrat va morir. Venc Opel Corsa" .


Quina diferència hi ha entre un basc, que amb l'edat es queda calb, i un català que li succeïx el mateix?
Que el basc es compra una txapela (boina) i el català ven la pinta.


Un circ passeja per les rambles i s'escapa un lleó.
La gent corre espantada a refugiar-se, quan un home apareix amb ganivet en mà i després d'una dura baralla, acaba amb l'animal; de seguida apareixen les càmeres de TV3 i el periodista pregunta a l'heroi:
-Vostè és de Barcelona,no...?
-PUES LA VERDAD QUE NO...
-Però viurà vostè en Catalunya, no...?
-TAMPOCO...
-Està casat amb una catalana...?
-NO,NO....
-D'on és vostè..?
-SOY ESPAÑOL, DE MADRID.
A l'endemà,en els periòdics de Barcelona:
"SALVATGE MADRILENY MATA LLEÓ INDEFENS EN LES RAMBLES "


Un català parlant al seu fill:
- Aquest rellotge va pertànyer al meu rebesavi. Del meu rebesavi va passar al meu besavi, del meu besavi al meu avi, del meu avi al meu pare, del meu pare per mi, i ara vull que passi a tu. T'ho venc. 

Un català que està arrencant el paper pintat de la seva casa, és visitat per un amic:
- Què, redecorant la casa?
- No. De mudança.

Un català que està agenollat en un toll, amb els braços arremangats.
- Però que fas?
- Que s'han caigut 2 euros i els estic buscant.
- Per 2 euros! Si s'haguessin caigut 50 euros...!
- És que llavors em bec el toll sencer, tio!

Taxi  quant em cobraria per dur-me a Sarrià?
-20 euros
-I per la maleta?
-Per la maleta gens, és gratis.
-Doncs dugui'm la maleta que jo vaig amb autobús.

En una masia, un matrimoni de pagesos ancians veuen aparèixer un OVNI.
Surten dos extraterrestres, un baró i l'altre femella, i els proposen als pagesos intercanviar les parelles com estudi científic de comportament sexual.
Al matí següent, els extraterrestres es marxen.
Llavors ell li pregunta a ella:
-Que va passar?
-Em va dir que li estirés de les orelles, i com més li estirava, més li creixia el penis. Ho he passat fantàstic!
I ella li pregunta a ell:
-I tu, com ho has passat?
-La dona extraterrestre s'ha passat tota la nit llençant-me de les orelles fins a just l'hora d'anar-se.¡Que fàstic!

Escolti cambrer! Això és una gamba? Li falta un ull, una pota, el bigoti!
-Perdoni senyor, però és que vénen de Palamós, en caixes, i es peguen.
-Doncs posi'm la qui ha guanyat, caray!

Un matrimoni passejant pel carrer. De sobte, ella es queda mirant l'aparador d'una joieria, i li diu al marit:
-¡Mira "carinyo", aquest és el collaret amb el qual somni des de fa anys!.
-Doncs nena, ¡més val que no et despertis!.

Com ficaries 300 catalans en una cabina telefònica.
-Llençant dintre un euro

LUCIANO PAVAROTTI



Nascut en Modena (Itàlia), el 12 d'octubre de 1935, i va morir el 6 de setembre de 2007.

Està considerat un dels millors tenors del segle XX. A més de cantar òpera, era un amant de cantar altres gèneres musicals, arribant a formar fins i tot el trío dels Tres Tenors, al costat de Plàcido Domingo i Josep Carreras.

El seu pare, forner, era aficionat a cantar com tenor, i li va influir des de la seva infantesa. Als nou anys ja cantava amb el seu pare en el cor de l'església.
Un dels seus ídols, a més del seu pare, del que deia que tenia la veu molt fina, era Enrico Caruso, i la seva referencia Giusseppe Di Stéfano.

Va començar a estudiar cant després de graduar-se, arribant a debutar en l'obra "La Bohème" de Puccini, en el paper de "Rodolfo". Era l'any 1961. Tenia doncs, 25 anys.

LA PRIÈRE D'UNE VIERGE





The Maiden's Prayer. Plegaria de una virgen. Pregària per a una verge.

Breu composició de la pianista polonesa Tekla Bedarzweska, nascuda a Varsòvia en 1834 i morta a la prematura edat de 27 anys. Va compondre aquesta peça quan tenia 22. En total, va compondre 35 peças per a piano.
És un tema breu però compost amb un gust exquisit.
És de bastant dificulatt per a un principiant.

A causa de la seva popularitat va ser durament criticada pels pianistes envejosos com peça simple i de dificultat intèrmedia, però el que no diuen és que molts d'ells són virtuosos però no tenen gust per a compondre.

Perquè una composició sigui bella, no necessàriament ha de ser d'extrema dificulatat, sinó simplement que soni. I si no, com exemple, "Per a Elisa" de Bethoven.


LLUIS LLACH





















Lluis Llach i Gran va néixer el 7 de maig de 1948,a Verges (Baix Empurdà, Girona). El seu pare era mèdic, fill de terratinets i la seva mare mestra, Als 6 anys ja tocava el piano, doncs en la seva casa sempre havia un. Als 9 anys comença els seus estudis a Figueres. Als disset marxa a Barcelona per a estudiar Econòmiques.

ELS SETZE JUTGES

"Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat"
Aquesta dita catalana va originar el nom del grup, fundat el 1961 per Miquel Porter, Remei Margarit i Josep María Espinás.




El grup neix com a reivindicació de la cultura catalana, expressada en la seva forma musical.

La seva missió principal va consistir a introduir la llengua catalana en la música pop d'aquella època franquista. Sens dubte, a aquest moviment se li va
denominar "La Nova Cançó".