MARINESCA

Llafranc

Autor: Ricard Viladesau

La mar s'obre, s'obre i tanca
pel bot que hi rellisca fi
i d'escuma blanca i blanca
ens deixa marcar camí.

Corre, corre, barca nova
hissa vela i deixa el rem
que amb l'amor que el cor ens roba
d'ahir nit que no ens veiem.
Timoner, segueix la ratxa,
que el vent bufa de llevant
i a Llafranc mirant la platja
tinc dos braços esperant.

Té per dents perles molt fines
que el somriure no se'n mou
té per ulls aigües marines
i per llavis coral nou.

Tot cantant farem més via
deixarem Calet i el Salt,
i el Pinell farà de guia
del Llanfranc que tot ho val,
que jo duc com una aranya
enxarxant el pensament
que jo duc a cada entranya
i no em deixa a cap moment.

Com voleu sentir estranyesa
si a l'encant que s´hi posà
hi tinc un amor que em besa
per cada estrella que hi ha.

I la barca ja fondeja
baixem llums el tremoleig
que amb el peix la nit plateja
jo sols miro si la veig,
per això m'omple sense noses
per això em corre per la sang,
per això tinc un llit de roses
Llafranc, Llafranc, Llafranc.