divendres, 1 d’abril del 2011

ELS BRAUS DEL NORD


Rem
La barca encara és a port,
                                       La
els pescadors són a la taberna,
entre ells es destgen sort
                                       Rem
encara que pensin en la galerna,

Les dones a casa cusen,
                                      Solm
groxant el bressol a vora la llar,
                                             Remç
totes tristes, sos fills es contemplen
         La                               Re
i totes tremolen pensant en la mar.

                      Re
El Cantàbric valent,
                          Sol
les onades s'aixequen,
                      La
va bufant el ponent
                          Re
i les barques no vénen.

                 Re
Lluny a l'horitzó
                      Sol
la primera ja es veu.
                             Re
Disset homes marxaren
                    La                     Re
i en tornaren deu, i entornaren deu

                   Re
I lluny a l'horitzó
                      Sol
la primera ja es veu.
                             Re
Disset homes marxaren
                    La                     Re
i en tornaren deu, i entornaren deu
                   Re
I lluny a l'horitzó


El cel ben asserenat,
el mar estava talment en calma,
tot ell era vent tallat,
per una barca lleugera i galana.

De sobte i sense avisar,
arribà una onada i una altra després
i la mar amb batec sense parar,
s'emportà de popa set mariners.

Al Cantàbric valent, ......

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada