LA SARDANA

La sardana és el ball típic de Catalunya. Té el seu origen a l'illa de Sardenya, i d'allà la hi van portar els catalans en els seus viatges.
Encara que hi ha diverses teories, el cert és que la sardana moderna, tal com la coneixem avui dia és bastant recent. Es remunta al segle XIX, i té el seu origen a l'Empordà i la Selva.

Encara que l'apel·lació de sardana, com a ball, es troba escrit ja des de mitjan el segle XVI, la sardana tal com actualment es coneix és relativament moderna. No tenim notícies exactes de com era el ball de la sardana, malgrat el seu antic orígen i a pesar també de com es ballaven les que se citen als documents de l'els segles XVI fins XIX.
El que si sabem, en canvi, que encara el segle passat, juntament amb el contrapàs, es ballava la sardana curta, que va desaparèixer just en el moment en què la sardana anomenada per aquest llavors sardana llarga, que és la sardana actual, es va imposar popularment. La sardana, com balli, s'inicia amb la reforma de la cobla i amb l'estructura musical que realitza Pep Ventura en la dècada de 1840 a 1850.

Alguns experts teoritzen que la sardana té dos mil anys d'antiguitat, però aquestes teories tenen avui en dia pocs adeptes.

Encara que en el seu origen la música va ser tocada per solistes o mínimes agrupacions instrumentals de composició variable, la sardana és tocada actualment per una cobla (una banda de vent amb contrabaix), que consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans o versions diferenciades només usades a Catalunya. Els altres (trompeta, trombó i contrabaix) són més convencionals.

L'origen de la sardana o balls similars que hi ha per Europa és desconegut. La seva forma, la manera de ballar-la, el fet d'agafar-se de les mans, denoten, segons alguns autors, una antiguitat que es pot remuntar a èpoques prerromanas. Per això són tan abundants les llegendes que fixen el seu principi a l'antiga Grècia, on les danses circulars, donant-se les mans, ja estilaban, segons es desprèn d'algunes representacions escultòriques.

També hi ha qui veu en la sardana orígens ancestrals. Així, José Pella i Forga, historiador espanyol (1852-1918) en l'esperit del romanticisme literari, propugna l'origen remot de la sardana, i la identifica basant-se en la semblança de la sardana que llavors es ballava (sardana curta), amb les hores del dia (8 compassos de curts a la nit i 16 compassos de llargs durant el dia).

Estructura de la sardana

Introducción (flabiol)
1ª tirada de curts
2ª tirada de curts
1ª tirada de llargs
2ª tirada de llargs
3ª tirada de curts
4ª tirada de curts
3ª tirada de llargs
4ª tirada de llargs
Contrapunt (flabiol)
5ª tirada de llargs
Contrapunt (flabiol)
6ª tirada de llargs
Punt final
Tipus de sardanes:

Sardana de concert. És una sardana que encara que pot ser ballada és més apropiada per a concert.

Sardana coral. Permet ser cantada.

Sardana obligada. En ella sobresurt un instrument, ja sigui la tenora, el tible, o el flaviol.

Sardana revessa. Sardana difícil on el compositor dificulta la distinció entre els curts i els llargs i estableix un repte als dansaires, sent especialment utilitzada en els concursos de sardanes.
Sardana de germanor. És ballada al final d'un concurs o d'una festa.
Sardana de punt lliure. Sardana de punt lliure on els dansaires introdueixen jocs de peus sense deixar el compàs o la rotllana.


Des de http://fed.sardanista.cat/ podem veure els passos bàsics de la sardana.
CURTS:

1 Per començar, ens posarem drets amb els peus junts, tenint la precaució de que no hi hagi cap obstacle al nostre voltant amb el qual puguem ensopegar.	2 Començarem movent el peu esquerre cap endavant. Marcant el primer punt, tocant a terra amb la punta del peu.	3 Després, tornarem a posar el peu esquerre pla al costat de l'altre.
4 Mourem el peu dret una mica enrere.	5 Creuarem el peu esquerre per davant del dret.	6 Treurem el peu dret del darrere i el posarem per davant de l'esquerre, marcant el punt tocant a terra amb la punta del peu.
7 Després, tornarem a posar el peu dret pla al costat de l'altre.	8 Mourem el peu esquerre una mica enrere.	9 Creuarem el peu dret per davant de l'esquerre.
10 Treurem el peu esquerre del darrere i el posarem per davant del dret, marcant el punt tocant a terra amb la punta del peu.	11 I tornarem a repetir allò que hem fet en el punt 3.

LLARGS:

1 Per començar, ens posarem drets amb els peus junts, tenint la precaució de que no hi hagi cap obstacle al nostre voltant, amb el qual puguem ensopegar.	2 Començarem movent el peu esquerre cap endavant. Marcant el primer punt tocant a terra amb la punta del peu.	3 Després, tornarem a posar el peu esquerre pla al costat de l'altre.
4 Mourem el peu dret cap endavant, marcant el segon punt, tocant a terra amb la punta del peu. Si ens ha de servir per facilitar el següent punt, podem fer aquest moviment del peu una mica en diagonal.	5 Creuarem el peu dret per davant de l'esquerre, endarrerint-lo tant com ens permetin les cames. Això sí, tampoc no hem de quedar amb els peus travats.	6 Treurem el peu esquerre cap endavant, per darrere del dret. Marquem el tercer punt, tocant a terra amb la punta del peu.
7 Després, tornarem a posar el peu esquerre pla al costat de l'altre.	8 Mourem el peu dret una mica enrere.	9 Creuarem el peu esquerre per davant del dret.
10 Treurem el peu dret del darrere i el posarem per davant de l'esquerre, marcant el primer punt, tocant a terra amb la punta del peu.	11 Després, tornarem a posar el peu dret pla al costat de l'altre.	12 Mourem el peu esquerre cap endavant, marcant el segon punt, tocant a terra amb la punta del peu. Si ens ha de servir per facilitar el següent punt, podem fer aquest moviment del peu una mica en diagonal.
13 Creuarem el peu esquerre per davant del dret, endarrerint-lo tant com ens permetin les cames. Això sí, tampoc no hem de quedar amb els peus travats.	14 Treurem el peu dret cap endavant, per darrere de l'esquerre. Marquem el tercer punt, tocant a terra amb la punta del peu.	15 Després, tornarem a posar el peu dret pla al costat de l'altre.
16 Mourem el peu esquerre una mica enrere.	17 Creuarem el peu dret per davant de l'esquerre.	18 I tornarem a repetir allò que hem fet en el punt 3.