dimarts, 8 de març de 2011

JOSEP LLUIS ORTEGA i MONASTERIO


EL MESTRE

Nascut a Santoña (Cantàbria) el 8 d’agost del 1918, Ortega Monasterio va deixar com a llegat una importantíssima feina de revitalització i divulgació de l’havanera per la qual va ser reconegut amb la Creu de Sant Jordi de mans de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, per la seva tasca de divulgació de l'havanera, un gènere musical que rememora els vincles històrics de Catalunya amb les Antilles.

Ortega Monasterio va compondre al llarg de la seva vida una cinquantena d'havaneres, com "El canó de Palamós", "La balada d'en Lucas", "Na nena" o "La rosa del port", així com cants de taverna. També destaquen peces com "Mi bello Candanchú", "De sol a sol" i "Adiós Congranc".


El compositor José Luis Ortega Monasterio, creador de la famosa havanera "El meu avi", va mori en una planta geriàtrica de l'Hospital Clínic de Barcelona, a conseqüència d'un excés de calci provocat per una disfunció de la glàndula paratiroidea,

Va passar els primers anys de la seva vida a Mutriku (Guipúscoa). El seu pare era capità de l’exèrcit i la seva mare, era filla d’un coronel, per tant, ja es podia intuir el destí que li venia.....Eren una família nombrosa, doncs en total eren 8 germans. Als 7 anys li varen regalar la seva primera guitarra, en aquesta edat també es quedaren orfes i tots els germans van ser repartits per Espanya però als vuit anys va anar a viure a casa dels seus oncles, a Palol d’Onyar, al municipi de Quart (Gironès). Allà va estudiar el batxillerat, des de els 9 fins al 17 anys, aprendre el català i va estudiar solfeig i piano, tot i que el seu instrument preferit era la guitarra. Va estudiar solfeig amb en Mossèn Geli, de la Catedral de Girona.
Mentre estudiava secundària a Girona, va compondre les seves primeres obres i va participar en la coral de la catedral. El 1940, quan tenia 14 anys, va formar Los Gringos, un dels primers grups d’havaneres de Girona.
Nascut en una nissaga de gran tradició militar, Ortega Monasterio va ingressar a l’exèrcit on va arribar al grau de coronel.
Primer va estar destinat al Cos Regular del nord d’Àfrica, després va fer carrer
a militar a Saragossa, Guadalajara i Toledo.

Durant els anys cinquanta va estar destinat a Madrid i a Jaca d’on va fer l’himne. Posteriorment, va ser destinat a Puigcerdà, a Maó–on va guanyar en més d’una ocasió el Festival de la Cançó de Menorca i, finalment, a Palamós.
Però les seves relacions amb els militars van ser molt turbulentes. El 1976 li van trobar propaganda clandestina de la Unió Militar Democràtica (UMD) i va ser reclòs 5 mesos al penal de Santa María de Cadis. Tres anys després un tribunal d’honor el va expulsar de l’exèrcit, acusant-lo d’haver creat una comuna llibertària a Osca, que en realitat era un grup de teatre experimental. L’any 1984, una sentència de l’Audiència Nacional el va rehabilitar, anul·lant la decisió del tribunal que l’havia expulsat de l’exèrcit, però, plenament dedicat a la seva primera passió, la música, ja no li va interessar tornar.

Va residir durant 5 anys a Puigcerdà, i després tres anys a Menorca. L’any 63 va guanyar l’Ala d’Or del Festival d’Alaior amb la seva cançó" Adios ala isla" hi posà la música, i en Gumersind Riera en posa la lletra. L’any següent va aconseguir l’Ala d’Argent al mateix festival, amb la cançó.
Escolta es vent” amb música seva i lletra d’en Tòful Mus. A part de aquestes, allà també composà “Tornada a Menorca” o “Margarita y el Mar”.

Per l’any 64, va ser destinat a Palamós, i va anar a viure a Platja d’Aro.
Allà fundà el Grup Cavall Bernat segons diu al reportatge, es va plantejar diferents noms, entre ells, Grup Punta Prima. Per l’any 67, el Mestre, freqüentava un Restaurant de Palamós el "Xivarri". En aquest ambient va ser on va crear "El meu avi". Que segons explica, ell va tenir al seu avi, per part materna, embarcat en el "Montserrat" conegut popularment per "El Catalá".
No fou fins l’any 71, que el quartet Barrufets de Palamós la va interpretar a la V Cantada de Calella, .Amb el pas dels anys i el govern que teníem, va ser una forma elegant, bonica, catalana de poder cridar lliurement un "Visca Catalunya, visca el català".
L'any 72 fundà juntament amb Evarist Puig i Joaquim Simó el Festival de Cançó Marinera de Palamós, avui, Mostra de l'Havanera Catalana. L’any 73 el Mestre es traslladat un altre cop a Osca. Al cap dels anys, és va començar a plantejar el tipus d’exèrcit que hi havia al país, i ell es va decantar per aquells que volien un exercit diguem diferent al que hi havia, volia un exercit que defenses la democràcia.L’any 76 va estar 5 mesos empresonat al Castell de Santa Catalina a Càdis, acusat de pertànyer a la Unió Militar Democràtica. En ser alliberat per amnistia, fou felicitat per el President Josep Tarradellas
L’any 79 va tornar al Grup Cavall Bernat i és va dedicar de ple. Vint anys més tard, i després de la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi. El Mestre ha composat prop de una cinquantena d’havaneres.
Es jubilà del grup a l'any 1995.
En els últims anys de la seva vida rebé nombrosos homenatges, el més càlid dels quals a Calella de Palafrugell, durant les populars cantades d'havaneres. Francesc Salse i Josep Maria Cao li han dedicat l'havanera Al mestre Ortega Monasterio Lletra i partitura. El compositor també té dedicades estàtues a Puigcerdà, recordant les seves facetes com a músic i com a muntanyenc,

-El 18 de gener del 2004, va morí el Mestre, el creador de l’havanera més popular catalana

El seu fons musical, més de cent composicions entre cançons i havaneres, es conserva a la Fundació Ernest Morató, de Palafrugell.

HAVANERES:
L'avi canta
Balandrejant
Beber, beber
Bitxintxo, en castellà i euskera
Bon cremat
Cançó d'Andorra
Cap a romandre

La Catedral
Cavall Bernat
Dia i nit
Enamorada de la mar
Escolta es vent (1966), lletra de Cristòfol Mus Reynés
L'Havana Xica
Havanera de Tàrrega
Havanera Nadalenca
Lluna marinera
Marta voladora (1994), dedicada a Marta Ferrusola quan volava en parapent
Menorquina
Meritxell
El meu avi (1968)
No vull dir adéu, lletra de M. Guiu
Parla de mestre
Rom cremat
Si fóssim gavines, lletra de Cristòfol Mus
Solitud
Toia, lletra de J.Puig Dòria
Tornada a Menorca, lletra de Gurmesind Riera
Tornaré
Vell mariner
Vinyes verdes

OBRES:
Adiós a la isla (ca. 1962), lletra de Gurmesind Riera, premi al Festival de Canción Menorquina de Alayor
Aquesta tornada parrandera
La balada d'en Lucas (1962)
Balada menorquina
Bella Candanchú
El canó de Palamós, vals mariner
Cantan los Parranderos
Coplas bravas
Corrandes marineres , valset mariner
De sol a sol
Encisadora, marxa marinera
Esquiando voy
Estrellita marinera (anys trenta), vals
Margarita y el mar
Mi bello Candanchú
La muñeca (anys 40), bolero
Na nena (ca. 1960), lletra de Gurmesind Riera
Plora guitarra
La Rosa del Port, valset mariner
Viernes de Mayo, himne oficial de Jaca, lletra d'Eugenio Villacampa

3 comentaris:

  1. Cap a Romandre la lletra es d'en Tòful Mus

    ResponElimina
  2. Us heu oblidat de la Nadala Marinera, amb música i lletra del Ortega Monasterio.Es aquel que diu i que comença axí: Quatre llunes a la mar i ben contades, quatre barres a la proa de ma barca......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicenç, la publicaré. Els Cantaires de Sant Iscle la tenim en el nostre repertori.
      Una abraçada amic

      Elimina