dijous, 10 de març del 2011

JOAN MANEL SERRAT

Cantautor excepcionalment dotat, d'arrels populars. Sorgit del moviment de la nova cançó, aquest músic va influir tant entre els professionals com en el públic.
Ningú com ell no ha arribat a connectar tant entre un cantautor i el públic. Ha estat i és el cantautor dels nostres dias. Ha sabut expressar dels gusts espanyols en matèria de cançó, des de la postguerra fins avui. Serrat ha plasmat en cançons poemes importants, per a alguns de desconeguts i gràcies a ell divulgats per tot el món, de forma musical.


Fill d'una aragonesa emigrada a Barcelona i d'un lampista català, va néixer el 23 de desembre de 1943, al carrer Poeta Cabanyesdel barri barceloní del Poble-Sec .
Fill de vençuts de la guerra civil, Serrat va extreure en la seva infantesa, les seves dades i l'univers que forma la base de les seves cançons.


A base de beques va aconseguir estudiar en l'Unversidad Laboral de Tarragona, obtenint el títol de pèrit industrial agrònom, especialitat en sexador.Un bon dia, el seu pare li regala una guitarra. Va formar un grup rock amb uns amics, sense oblidar-se de les seves aficions esportives: el futbol i el ciclisme. Es presenta en el programa de Salvador
Escamilla, Radioscope, en Ràdio Barcelona, per cantar una cançó. Escamilla veu a Serrat una gran estrella del món musical.

El jove Serrat és un intèrpret realment excepcional. No canta cançons com les acostumades pels ídols del moment:
José Guardiola, Raimon, Adamo, els cantants de Rock, sino que irromp amb força amb el seu estil propi. Tenia un do que no tenen tots els cantants i és aquest encantament personal que fa que el públic es lliuri gens més sentir-ho.
En aquells temps, un grup de joves cantautors, que es feien anomenar Els Setge Jutges, eren els exponents del que es va començar a dir "La Nova Cançó".
Eren els pioners de la cançó catalana, i l'admeten a les seves files, sorpresos del seu altíssim nivell de qualitat. Sèrie el tretzè membre. A Serrat no li acaba de convercer l'estil que domina en el grup, ja que tenen una gran influència de la chanson francesa i de cantautors com Jacques Brel, Georges Brassens, o Leo Ferré. La casa Edigsa, que sol gravava en català, estava desconcertada, ja que no sabien que fer amb aquest tros de músic que els havia plogut del cel.
Li proposen cantar cançons a l'estil d'Adamo, però Serrat es nega en rodó.
Sol vol gravar les seves pròpies cançons. Així apareix el seu primer disc:
Una guitarra, Ella em deixa, El mocador, Sota un cirerer florit.
El 1966 apareix el segon amb: Ara quetinc vint anys, Quan a dalt el fred, El drapaire i La mort de l'avi.
El 1966, Cançó de matinada va ser un èxit mai conegut a Catalunya. Després Paraules d'amor que va arribar a ser número un en totes les llistes d'èxit d'Espanya.
Joves castellans apredían català sol per entendre les cançons de Joan Manel Serrat.






Serrat s'ha convertit en un ídol a nivell nacional i un símbol de la joventut
El 1967 és seleccionat per representar Espanya en el Festival d'Eurovisió de 1968. La cançó seleccionada: La, La, La, del Dúo Dinàmico.
La dreta nacionalista catalana ho critica i fa créixer aquest descontentament dins de la població de Catalunya. Serrat sol pensa en aquell moment com un professional i no com un polític i sap que necessita un difusor com a Eurovisió perquè sigui conegut a tot Europa. A causa de la pressió des de Catalunya, decideix cantar la cançó en català com a condició. Clar, la resposta és rotunda: no.
És vetat i el règim franquista llança una campanya en seu contra.
En 1971 surt al mercat Mediterráneo, un dels seus álbuns més importants.
Serrat edita un àlbum excepcional: Dedicado a Antonio Machado, poeta, que va resultar ser un clamorós èxit a tot el país. El disc és considerat avui en dia una de les obres mestres de la discografia espanyola i va arribar a revolucionar tots els criteris de la cançó en castellà. A causa que estava censurat tant en la TV com en la ràdio, pel règim franquista, es dedica a actuar en persona. Fué increïble l'èxit assolit. S'esgotaven les entrades totes les seves actuacions. Les cues eren indescriptibles. Els seus posteriors grabacions amb temes de Miguel Hernández, Joan Salvat Papasseit, Pere Quart, J.V. Foix i Mario Benedetti demostren que l'interès de Serrat per la poesia no era circumstancial.






La popularitat dels discs de Serrat arriba a Latino Amèrica. S'ajusta més als processos revolucionaris com el de Cuba, i ofereix en escena un dels millors espectacles de cançons del món. Arriba a identificar-se de tal manera amb Argentina que l'adoren com un nou ídol. El 1975 estant de gira per Sud-amèrica, declara el seu rebuig de la pena de mort, amb motiu de l'afusellament de dos membres d'ETA i tres del FRAP.
Començarà un amarg exili, a Mexico, amb ordre de recerca i captura i i d'aquest temps és l'album Para piel de manzana. L'exili dura fins que el Rei Juan Carlos decreta una amnistia i Serrat s'hi acull. Es declara militant del Partit Socialista de Catalunya.
La democràcia ens torna a un Serrat madur que reorienta la seva carrera sense doblegar-se a concessions comercials.
Novament assoleix el cim amb les seves actuacions en directe.
El 1977 edita Res no és mesquí. El 1981, En Tránsito. tornant a col·locar en el més alt de les llistes d'èxit. El 1983, surt amb Cada loco con su tema. Aquest any realitza un recital a Argentina que arriba a ser un esdeveniment històric. Milers de persones es van reunir en el Luna Park per cantar les cançons de Serrat, celebrant així la victòria de la democràcia.
El 1991 edita el seu àlbum Utopia i el 1994, Nadie és perfecte. El 2002 publica el seu nou disc Versos en la boca, i a finals de 2003, Serrat Sinfónico, amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del mestre Joan Albert Amargós i la col·laboració especial de Ramón Miralles al piano.
El 2006, l'ajuntament de Barcelona li atorga la Medalla d'Or de la ciutat en reconeixement per la seva aportació cívica i pel prestigi aconseguit com a músic i com a ciutadà a nivell internacional.





El 2007 és guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca en defensa de la llengua i la cultura catalana i també la de Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa.

El 2009 grava el seu segon disc homenatge al poeta Miguel Hernández, Hijo de la Luz y de la Sombra. El disc surt al mercat el 2010 i el Ministeri de Cultura d'Espanya li concedeix el premi de Músiques Actuals en la seva primera edició






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada