Musica: Rafael Martínez Valls
Lletra: Lluis Capdevila i Victor Mora
L'acció es desenvolupa a la comarca catalana pertanyent a França des de 1660, el Vallelspir, l'any 1793, durant la revolució francesa.
Eloi és un forjador que estima a Francina, la filla del Mestra Andreu, i el seu amor és correspost. Ferran, fill de l'alcalde, vol demanar la mà de Francina, cosa que cabreja ambdós.
Més tard, Eloi i Ferran es barallen i accidentalment es dispara la pistola de Ferran, quedant aquest mal ferit.
Eloi fuig.
Passa un temps i quan Ferran i Francina es van a casar, apareix Eloi com a capità de l'exèrcit republicà francès. Fa que Ferran marxi del poble i restableix les coses al seu lloc. Promet a Francina que tornarà quan acabi de cumplir amb les seves obligacions amb la pàtria.
Més tard, Eloi i Ferran es barallen i accidentalment es dispara la pistola de Ferran, quedant aquest mal ferit.
Eloi fuig.
Passa un temps i quan Ferran i Francina es van a casar, apareix Eloi com a capità de l'exèrcit republicà francès. Fa que Ferran marxi del poble i restableix les coses al seu lloc. Promet a Francina que tornarà quan acabi de cumplir amb les seves obligacions amb la pàtria.
Anem seguint la feina
brodada a cops de mall,
que no reposi l'eina
teixint nostre traball.
La, la, la, la.................
El braç ja mai refusa
el pes del massís mall,
com flors llença l'enlusa,
espurnes de metall.
La, la, la, la,...............
Les relles que la terra
més tard esquixeran,
les armes de la guerra
que als homes feriran,
seran proesa llarga
que amb inmarcible veu
recordaran la farga
del noble Mestre Andreu.
La, la, la, la ..................
Forjador, bon forjador,
de les mans fermes i brunes
que del ferro saps fer engrunes,
amb la teva noble suor.
Forjador, bon forjador,
si poguessis duu a l'enclusa
el cor de l'enamorada,
quina feina més aimada,
poguer forjar el seu cor.
Amb quin delit posaries
el seu cor que ara es de neu,
dins la fornal, i el faries
a cops de mall a gust teu.
Forjador, bon forjador,
no hi hauria al Vallespir
qui llencés un sol sospir
per un desengany d'amor,
per un desengany d'amor.
Les relles que la terra
més tard esquixeran,
les armes de la guerra
que als homes feriran,
seran proesa llarga
que amb inmarcible veu
recordaran la farga
del noble Mestre Andreu.
Del noble Mestre Andreu........ !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada